JOAN FONTSERÈ I PUJOL
DIRECTOR GENERAL DEL CIRCUIT DE BARCELONA-CATALUNYA
“Qualsevol canvi és una oportunitat”
El substitut de Salvador Servià comparteix amb el seu antecessor el caràcter “possibilista”
“Per mi, aquesta és una feina ni tan sols somiada”
Hem de recuperar el públic de casa amb uns avantatges que, sense tocar preus, li ofereixin un valor afegit
No m'entraria
al cap que una estructura de país estigués girada d'esquena a la capital del país
al cap que una estructura de país estigués girada d'esquena a la capital del país
El contracte que teníem amb la F-1 tenia una evolució que complicava molt la subsistència. Amb el nou, ho hem evitat
Dimecres passat va agafar el comandament del Circuit de Barcelona-Catalunya rellevant Salvador Servià, que ho deixa als 71 anys. Joan Fontserè (Sant Feliu de Codines, 1974) ha canviat les piscines, els gimnasos i el tartan del centre d'alt rendiment de Sant Cugat per l'asfalt. Un somni personal al front d'una qüestió de país.
Quan li ho proposen?
Cap al 10 de maig, i vam pactar amb Felip Puig que donaria una resposta després de les eleccions [era cap de llista de Convergència i Unió a Sant Feliu de Codines]. I el dia 25 a les 9 del matí era a la conselleria per parlar del tema.
Fins a quin punt li va venir de nou?
Un canvi d'hàbits sempre ve de nou, però del tot tampoc, perquè aquest ha estat el meu món. Amb el conseller Puig fa molts anys que ens coneixem. Ell sabia de la meva etapa a Octagon i després hem estat en contacte durant la meva època al CAR. Ell coneixia les meves idees i en el moment que Salvador Servià va començar a pensar en la retirada crec que tot plegat el va fer pensar en mi.
Per a vostè, que sempre reivindica els seus orígens en el món del motor, aquesta és la feina somiada?
Jo crec que ni tan sols somiada. Un somia pensant en les seves capacitats, en el seu recorregut. Jo havia estat en algun procés de selecció per treballar en el circuit de director comercial. Quan va canviar el govern i em van fer saber que comptarien amb mi, vaig pensar que potser seria per al consell d'administració o per a un assessorament. Mai que seria el cap. Però el meu pensament aleshores sí que estava en el circuit i no pas en el CAR. És allò que diuen que no és boig qui a casa torna, i al final torna la benzina.
Quin circuit li ha deixat Salvador Servià?
Hem fet un traspàs que recomanaria a tothom, amb reunions personalitzades amb cada àrea i de manera molt detallada. I el circuit està al més alt nivell. Les institucions són el que la gent que les gestiona fa que siguin. I això no ho dic jo, ho diu tothom. Estic molt agraït i entomo un relleu en un circuit amb molt bona salut i perspectives.
El caràcter de Servià, sempre positiu, és un repte per a vostè?
Jo sóc possibilista, també. Per mi, qualsevol canvi és una oportunitat. A Servià no el conec gaire personalment, però si en alguna cosa ens podem assemblar, és en aquesta.
Quin encàrrec immediat té? Quina actuació ha de fer tant sí com no abans del 2016?
El primer encàrrec és fer-te amb l'equip, saber què fa cadascú i intentar transmetre la meva manera de fer, l'experiència en aquesta anys a l'administració i a Octagon. Intentar crear un equip encara més cohesionat i ambiciós. El primer encàrrec és l'equip. Sense equip no pots fer res.
El director general hauria d'estar al marge dels canvis de color polític en les institucions presents al consorci que regeix el circuit?
Crec que no. El circuit és una estructura d'estat, una institució de país. Pertany a Empresa i Ocupació. A mi se'm fa un encàrrec operatiu i he d'intentar desenvolupar, amb l'eina que és el circuit, les estratègies polítiques del departament al qual pertanyem. El circuit ha de ser un generador d'oportunitats per al territori, per al sector i per al país, tant pel que fa a Empresa i Ocupació com en la imatge de país, en la indústria del turisme, de la projecció internacional... I si hi ha estratègies marcades en aquests àmbits la persona que capitaneja aquest vaixell ha de ser de confiança.
Calen 100.000 espectadors en la F-1 perquè el circuit no tingui dèficit. Té una recepta, o això s'ha de revisar?
La recepta no la tinc. Però el coneixement i experiència de la gent d'aquesta casa, les ganes de fer bé les coses, anant una mica més enllà del que s'havia fet fins ara en la part comercial i, gràcies a la feina que s'ha fet fins ara, ens permetrà acostar-nos a aquests 100.000 espectadors. Ha de ser un dels objectius.
Es pot vendre més tiquets a fora o s'ha tocat sostre?
Hi ha tres àmbits. Hem de recuperar el públic català, el públic peninsular –incloent-hi Portugal– i maximitzar el públic internacional. I hi ha recorregut.
Tocant la política de preus?
Cada sector tindrà la seva estratègia, però és evident que al públic de casa li hem de donar uns avantatges que, sense tocar la política de preus, li ofereixin un valor afegit. Aquesta serà l'estratègia amb el públic de casa.
Si s'ha de gastar 30.000 euros en una acció promocional que sap que li reportarà dos milions d'ingressos, dubtarà a gastar-se'ls?
No, i ara!
Per tant, té explicació racional, a banda del dogmatisme, que algú amb responsabilitats públiques es plantegi que el país deixi de rebre més de 300 milions per estalviar-se'n quatre?
Hem de ser conscients del que representa. No és deixar d'ingressar o estalviar. Si som capaços de generar més des del circuit, serem capaços de destinar més a l'àmbit social al nostre país.
Ha pensat a encarregar, a més de l'impacte econòmic, un estudi per quantificar els llocs de feina que es perdrien si el circuit tanqués?
Estem treballant per saber com podem incrementar els llocs de feina al territori, no només localment ni comarcalment, sinó també a la capital i a nivell del país. L'objectiu no és anar enrere. Només busquem fórmules per incrementar les oportunitats.
El circuit és un tema de país, però hi ha segments de població als quals els genera entre rebuig i indiferència. I en el grup del rebuig hi ha el món antisistema, però també un altre que hi gira l'esquena perquè sap que no hi anirà mai perquè la seva realitat econòmica ho impedeix. Té alguna idea per apropar-se a aquesta gent? Per exemple, ja que no s'omple, posar a l'abast de les entitats socials paquets d'entrada i bitllet de tren perquè els seus beneficiaris vinguin a la F-1.
Hi estic d'acord. Per recuperar el públic local calen iniciatives així. El primer damnificat de la crisi ha estat el ciutadà de Sant Feliu de Codines, Mollet, Sant Celoni i Bigues i Riells. Hi ha una feina a fer i la farem.
Què li transmeten el conseller Puig i el president del circuit, Vicenç Aguilera, al voltant de les relacions amb les institucions?
Que formem part d'un compendi d'acords que vénen de fa molts anys entre l'Ajuntament i la Diputació, i que continuarem treballant per maximitzar aquestes relacions en benefici la ciutadania i del retorn que hi pugui haver en ocupació i en creació d'oportunitats.
Conceptualment, i simplificant: una estructura de país ha d'estar condicionada per una subvenció, encara que sigui d'un Ajuntament tan important com el de Barcelona?
Simplificant encara més, no m'entraria al cap que una estructura de país estigués girada d'esquena a la capital del país.
Fins al 2019 tenim F-1 i, segons Vicenç Aguilera, en millors condicions. I renovar amb Moto GP no ha de ser cap problema. Tot plegat afluixarà la pressió sobre el compte de resultats del circuit?
Sens dubte. La negociació de Vicenç Aguilera amb la F-1 ha anat en aquest sentit: teníem dos anys, hem ampliat fins al 2019 i hem rebaixat la pressió que hi havia, però no l'actual, sinó la que podríem haver tingut. El contracte que teníem tenia una evolució que complicava molt la subsistència. I Aguilera no només ha rebaixat els dos anys que quedaven, sinó que els tres que hem ampliat els ha mantingut amb aquesta rebaixa. Hi ha contraprestacions, però hem evitat una pressió molt i molt gran en el futur.
Els alcaldes de l'entorn estan entusiasmats amb el pla director urbanístic que s'ha impulsat. I s'entén. Però al circuit què li reportarà?
El fet que tinguem al costat la indústria de l'automoció, la moto i els esdeveniments del motor ens genera moltes sinergies. Si al costat tenim l'equip Kawasaki de superbikes o Bultaco, no aniran al Jarama a fer test... I si són aquí generaran ocupació i la gent de l'entorn se sentirà més vinculada al circuit. Fa poc Seat va fer un acte amb els treballadors. Més de 5.000 famílies. Imagineu-vos que els tinguéssim aquí. Jo voldria el pla director demà mateix. I no aprovat, sinó actiu. El retorn directe és importantíssim.
“En la F-1 han de passar coses que no puguis preveure”
L'avorreix la F-1 actual?
No em llevo a les 6 del matí per veure una cursa, quan en altres èpoques sí que ho havia fet.
I què faria que tornés a matinar?
L'aspecte competitiu. En una competició d'aquest tipus han de passar coses, hi ha d'haver elements que no puguis preveure. Si em genera aquesta expectativa, em llevaré.
Té algun indici per a l'optimisme?
Tècnicament no ho conec prou. Aquest és un esport molt complex, amb un component tecnològic molt potent que no em permet opinar. Però si demà passat arriba a la fórmula 1 un noi que es diu Àlex Palou i que és del Vallès, no és que em llevi a les 6 del matí, és que segurament me n'aniré a veure'l a un gran premi qui sap on.
“Sense promoció de pilots no hauríem arribat enlloc”
Quina opinió té dels programes de promoció i dels seus resultats?
S'ha de continuar treballant i generant recursos. El pla director urbanístic pot donar un argument més perquè aquests programes siguin cada cop més nodrits. No cal que sigui jo qui en parli. Els resultats ho fan. Si no hi hagués hagut programa és segur que no hauríem arribat enlloc. Alguersuari, Juncadella, Molina, Riberas, Palou... Jo vinc del CAR, i si hi ha una Jenifer Pareja, una Ona Carbonell, un Gervasi Deferr, un Joel González... és perquè les federacions han apostat per aquests programes esportius i hi han invertit per aconseguir un objectiu final.
Vostè que ve d'allà, té plans perquè hi hagi més relació entre el circuit i el CAR?
Sens dubte. Quan vaig arribar al CAR hi havia molts pilots de moto i cotxe, però sense un ordre. S'havia d'endreçar. Ens vam posar a treballar amb Pep Font, cap de psicologia del CAR, en els programes esportius de motor i vam crear una línia que es diu CAR Motorsport. El que va acabar passant és que hem tingut allà un brasiler en fórmules, un japonès en kàrting, alguns malaisis en motos, Maverick Viñales, Nani Roma, Takahisa Fujinami, Marc Gené... I quan arribo aquí, m'assec amb Vicenç Aguilera i m'explica que hi ha un programa que es diu Motorsport CAT 2020. I mentre me l'estava explicant, tanca la carpeta i em diu: “No sé per què no hi ha el CAR en aquest programa.” Immediatament truco a Pep Font i ens posem en marxa. L'estructura que facilita el CAR als esportistes en general no exclou els esportistes de motor. De fet, Àlex Riberas i Àlex Palou estan treballant allà.
Un adolescent de ‘pelouse' convertit en director general
Quan el circuit va obrir les portes vostè era un adolescent que vivia aquí a la vora. Com vivia el circuit el jovent d'aquella època?
Encara tinc fotos del primer Superprestigi al qual vaig anar, amb Kocinski i companyia. Ho recordo perfectament, ajagut a la pelouse, flipant mandonguilles veient Kocinski. A més, jo tenia aficions diverses i una era la fotografia. Aquell dia vaig tirar rodets... i vaig cometre l'error de demanar al meu pare que me'ls anés a recollir ja revelats. Va veure aquella quantitat de fotos i va pensar “que bé, el meu fill fotògraf”, però em va demanar de mirar-les, i quan va comprovar que totes les motos eren punts allà lluny em va clavar una esbroncada!: “Què coi estàs fent, llençant els diners d'aquesta manera, si no hi ha cap foto en què s'identifiqui el pilot.” En aquella època ja anàvem a les curses, i amb un amic vam dir que allò era molt ben parit i que hi havíem d'anar més. Hi havia una sèrie de pirats per la F-1 que ja venien, però nosaltres érem més de motos. I un dia vam dir que en lloc de la pelouse havíem d'anar a tribuna. Després vam anar al Jarama. Després a Jerez. I un dia vam dir: “Tu, hem de mirar de ser allà dins.” I al final hi hem acabat estant, i a dins dels pàdocs: per la meva vinculació amb Octagon, per l'amistat amb Ramon Forcada [cap de mecànics de Jorge Lorenzo] i Xavi Ullate [mecànic del mateix Lorenzo] i sempre recordem aquell dia que vam dir que havíem d'estar a dins. I a un d'ells li vaig comentar un dia que canviava de feina, em va respondre: “Te'n vas al circuit.” Li vaig demanar qui li havia dit, perquè no ho sabia ningú, i em va dir: “No m'ho ha dit ningú, jo he vist.”
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.