Ressorgit de les seves pròpies cendres després de sis curses sense guanyar i d'una crisi sense precedents des de la seva arribada a Moto GP, Marc Márquez aconseguia ahir una victòria inapel·lable que va fer recordar les que, sense gens d'oposició, el van dur la temporada passada fins al seu segon títol mundial. Que el circuit era propici al lleidatà –amb la d'ahir, sis victòries consecutives a Sachsenring– i a Honda –deu victòries des del 2002– era un fet, però també ho va ser que el salt de qualitat que ja es va intuir a Assen, en què va quedar segon després d'un final explosiu en què es va imposar Valentino Rossi, s'ha fet realitat a Alemanya. I, sobretot, que l'Honda ha començat a funcionar com s'espera de la millor moto de la graella. Dani Pedrosa ho va confirmar amb la segona posició, el seu millor resultat de la temporada.

Márquez ja havia estat el més ràpid en totes les sessions d'entrenaments. I ahir va confirmar el seu domini amb el primer lloc en el warm-up, la victòria i la volta ràpida en cursa (1:21.530). Un gran premi immaculat que el manté en la quarta posició del campionat, però ara a només quatre punts del tercer lloc del podi, que ocupa Andrea Iannone. Valentino Rossi, líder un gran premi més després de ser tercer, encara no té motius per tremolar, però el cert és que de Márquez es pot esperar tot, fins i tot que retalli els 65 punts que el separen de l'italià (i els 51 respecte de Lorenzo).

D'entrada va ser Lorenzo el primer que va assolir el lideratge. El de Palma, vencedor de quatre de les cinc curses anteriors, tenia una nova oportunitat de prendre el lideratge al seu company d'equip i semblava que no estava disposat a desaprofitar-la. Les dues primeres voltes van servir per deixar els dos pilots oficials d'Honda i els dos de Yamaha sols en el grup capdavanter, després d'un flirteig de Scott Redding amb els grans dominadors que va acabar amb el pilot per terra. Rossi es va endur un bon ensurt en la tercera volta, quan va estar a punt de perdre l'equilibri. Va mantenir el control com només ho pot fer un mestre com ell. Potser va perdre uns metres, però només uns girs després es posava un altre cop a rebuf.

En la setena volta, el lleidatà superava Lorenzo i tres voltes després feia la volta ràpida de la cursa i assolia un avantatge de més de dos segons respecte dels seus rivals. La victòria semblava sentenciada i l'atenció se centrava en la lluita pel podi entre Lorenzo, Pedrosa i Rossi. Però el mallorquí va quedar ben aviat exclòs de la batalla en no poder seguir el ritme dels seus rivals, que van passar a tenir un duel particular per la segona posició. L'italià, al davant de Pedrosa, tancava tots els forats, però el vallesà va fer un cop de timó deu voltes abans del final i va superar el seu rival. El major rendiment de les Honda respecte de les Yamaha es va posar de manifest en els girs següents, en els quals Pedrosa va assolir més de quatre segons d'avantatge respecte a Rossi, que es va haver de conformar amb el tercer lloc. L'italià no ha baixat del podi en tota la temporada.

Pol Espargaró va acabar en vuitè lloc, i el seu germà Aleix va tenir una dura batalla amb el seu company d'equip, Maverick Viñales, per la desena posició. Finalment es va imposar el vallesà.