També capital dels ral·lis
L'atractiva especial de Montjuïc torna a posicionar Barcelona en el mapa mundial de les competicions de motor
Ogier, sense pressió, comença manant la cursa
Qui va guanyar el primer tram té una importància molt relativa. Quants aficionats el van seguir en directe, també. Quanta gent veurà les icòniques imatges de les fonts amb els cotxes traient fum de les rodes ja és més rellevant. En el segle multimèdia, la imatge és una part indestriable de qualsevol projecte que vulgui tenir èxit. La primera postal del ral·li RACC Catalunya-Costa Daurada no és ni una icona de Catalunya ni de la Costa Daurada. És justament de Barcelona, la capital del país, una marca tan universal i tan potent com totes aquelles que vénen de seguida al cap. I sort n'hi ha que el nou equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona hagi entès que no es pot renunciar a una indiscutible imatge positiva de marca sense res a canvi. La presència d'IC-V en la coalició guanyadora havia aixecat algun temor perquè en el mandat anterior, a l'oposició, havia estat crítica amb els esdeveniments de motor que s'havien fet a Montjuïc, però, feliçment, tot ha arribat a bon port i, ahir, milers d'aficionats –dels irreductibles, dels eventuals i dels potencials– van poder disfrutar de derrapades a baixa velocitat amb tota seguretat. Entre els que ho van veure en directe, Marta Carranza, comissionada d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona i màxima representació municipal ahir.
I al final, el de sempre
Fer un tram urbà, estret, entre blocs de formigó, curt i amb pneumàtics i suspensions de terra no és la millor manera de comparar vehicles i pilots. Però no es pot passar per alt la motricitat espectacular dels VW Polo –la gran diferència respecte als rivals–, que als Hyundai els continua faltant un motor més energètic però que tenen un bon xassís, i que hi ha pilots que això de les frenades en asfalt ho tenen més clar que d'altres.
Amb la sortida dels WRC en ordre invers en la classificació del campionat, Thierry Neuville (Hyundai) va marcar el primer bon temps. Robert Kubica (Ford) i Kris Meeke (Citroën) s'hi van acostar sense batre'l, amb un temps discret del duo Dani Sordo-Marc Martí, cinquè ara fa un any. Fins que va tocar el torn dels VW. Primer, Andreas Mikkelsen, autor del millor temps l'any 2014, no va poder superar Neuville. Després Latvala, espectacular però fent massa metres de costat i avançant poc. I, finalment, Ogier. El campió no deixa mai res al plat i, amb una efectivitat demolidora, va fer el millor registre per més de dos segons. I és d'agrair que qui ja ho té tot fet i hi té molt més a perdre que a guanyar –“el tram és un cau de trampes”, deia algun pilot, qui sap si després d'haver passat massa arran d'un bloc de formigó– s'hi faci com va fer el campió.
També cal notar les prestacions dels nous Skoda Fabia R5. El millor (Al-Attiyah), entre els deu primers i al davant d'uns quants WRC.