No diguis blat, ‘Seb'
El campió del món tira a mar una victòria segura, amb una errada en l'últim tram de la prova
Un incrèdul Mikkelsen hereta el seu primer triomf en el WRC
El públic que omplia a vessar la tribuna natural al davant de la segona rotonda del coll de Teixeta –l'últim revolt del Ral·li RACC Catalunya-Costa Daurada– no se'n sabia avenir. Andreas Mikkelsen, el tercer home de Volkswagen, tampoc. Sébastien Ogier s'havia encastat contra les barreres laterals a Duesaigües 2, l'última especial. El pilot noruec estava aturat en el control stop del tram, a punt de declarar en directe per la televisió com havia hagut d'atacar per defensar el segon lloc de l'escomesa del seu company Jari-Matti Latvala, quan li van dir que el cap de files de VW n'havia fet una de grossa. El guanyador era ell. El seu primer triomf en el mundial, als 26 anys.
Excés d'ambició
Ogier havia començat la jornada amb les idees molt clares. Amb un coixí de gairebé un minut sobre els altres dos Polo, de Latvala i Mikkelsen, no li calia atacar. Només mantenir un bon ritme, per no perdre la concentració. És el que va fer durant els cinc primers trams del dia, dosificant amb gasiveria una renda inabastable. Però l'últim tram és el Power Stage. El fan en directe per la tele, però això rai. El cas és que l'escratx es premia amb tres puntets. Ogier no en necessitava cap, de punt, perquè fa un mes i mig ja va sentenciar el seu tercer títol, a Austràlia. Però el nou rei dels ral·lis és un depredador. Dels onze Power Stage anteriors del curs, Ogier n'havia conquerit nou. Només havia renunciat als de Montecarlo i Alemanya, per no tensar els nervis dels directius de la marca. Però el tricampió volia rubricar el tercer triomf seguit a Salou amb aquesta cirereta. Va fer el millor temps en el primer parcial. No va arribar al segon. Anava passat de rosca. Va lliscar en una esquerra llarga i ràpida, va colpejar la barrera i un piló va arrencar la roda davantera dreta. El tram es va haver de neutralitzar, amb el Polo número 1 al bell mig de la carretera.
Frec a frec
Mikkelsen havia començat el dia amb dos escratxs, i en l'equador de l'etapa s'havia acostat a menys d'un segon de Latvala, segon. En el primer tram de la segona volta, el finlandès va punxar cap al final i va perdre nou segons de cop. Mikkelsen ja era segon, però a Pratdip 2 va fer una virolla tot just començar. Abans del Power Stage, només avantatjava Latvala d'1.4. El finlandès va fer el millor temps provisional, convençut que n'havia fet prou. “Si [Mikkelsen] supera això, em trec el barret”, va dir, fent gala d'una gran esportivitat.
Regal per a Sordo
L'altre beneficiari de l'error d'Ogier va ser Dani Sordo. El pilot del RACC es va enfilar fins al tercer lloc, el seu primer podi del curs i el segon que aconsegueix amb Hyundai. És el seu sisè podi en el Catalunya-Costa Daurada, on el 2006 va aconseguir el primer dels 38 que acumula en el mundial.
“La fórmula del ral·li RACC és bona”
Aman Barfull era un home feliç ahir. Quan el sol es ponia sobre Port Aventura, el rostre del màxim responsable esportiu de l'organització del Ral·li Catalunya-Costa Daurada dibuixava el somriure de la feina ben feta. “Jacek Bartos ens ha felicitat, sobretot per la seguretat dels espectadors i la gran tasca dels comissaris del recorregut. Tothom sabia el que havia de fer, i les connexions entre els vehicles i els helicòpters han funcionat molt bé”, explicava. Bartos és el delegat de seguretat del WRC, i l'home que sobrevola els trams dalt d'un helicòpter per certificar que el tram pugui arrencar. Al polonès no li tremola la mà, i si no ho veu clar l'anul·la, i llestos. El nou format de la prova, amb més trams (23) que l'any passat (17), però més curts, hi ha ajudat. “Això ens permet distribuir millor els espectadors. Tens el mateix número d'espectadors, però repartits en més llocs”, raona. Així doncs, aquesta fórmula “és bona”, i l'any que ve les coses tornaran a anar per aquí. El RACC, innovador de mena, cada cop ho té més difícil per fer coses noves, però l'any que ve és el 25è aniversari de l'estrena del Catalunya en el WRC, el 1991, i de segur que Barfull i el seu equip se n'empescaran alguna de grossa.