Punt d'inflexió

Mikkelsen va participar en aquell Costa Brava perquè el seu patrocinador, la marca coreana de pneumàtics Hankook, volia posar a prova les cobertes d'asfalt. El seu compatriota Valter Jensen –habitual de la cursa, en l'apartat de vehicles històrics– li va recomanar la prova de Lloret, que aquell any va puntuar per últim cop per a l'estatal de ral·lis. Però el Costa Brava va suposar un punt d'inflexió per una altra raó. Dos mesos abans, en l'únic ral·li noruec tot d'asfalt, el jove Andreas havia tingut un accident, amb un Subaru de Grup N. En aterrar d'una esquerra sobre un rasant, va sortir de la carretera. “Vaig atropellar un espectador. Era una nena. Desgraciadament, va morir”, explica Mikkelsen, en un vídeo penjat a YouTube.

El seu copilot –el mateix Ola Floene que l'ha acompanyat en tota la seva carrera, tret del primer curs i mig de Mikkelsen a Volkswagen (2013/14)– va ocupar-se de la situació mentre Andreas s'aïllava, mirant de foragitar el malson. Al cap d'una estona, Floene –llavors tenia 40 anys– el va anar a buscar: “Andreas, la mare de la nena vol parlar amb tu; t'espera a l'ambulància.” “Pensava que em voldria pegar, però el que va fer va ser donar-me una forta abraçada”, recorda emocionat el pilot. “Si segueixo corrent és pel que em va dir dins d'aquella ambulància.”

La victòria en l'asfalt de Girona i les Guilleries, tot just dos mesos després, va encetar la trajectòria ascendent de Mikkelsen, que va culminar diumenge, a Salou. Quan Floene es va desfer en plors a la meta de Duesaigües –“Normalment controlo bé les meves emocions, però aquí no vaig poder”, va reconèixer després–, aquelles llàgrimes representaven molt més que l'emoció per un triomf inesperat.