Ral·lis
Connexió catalana
La victòria d'Andreas Mikkelsen a Salou, diumenge, va ser el seu primer triomf en el WRC, però no el primer del pilot noruec a Catalunya
Les llàgrimes del seu copilot a la meta de l'últim tram eren el testimoni que arribar fins aquí no ha estat cap camí de roses
Andreas Mikkelsen va rebre amb incredulitat la notícia de l'accident de Sébastien Ogier en l'últim tram del Ral·li Catalunya-Costa Daurada, el cap de setmana passat, que li deixava en safata el seu primer triomf en el mundial. Però no va ser pas la seva primera victòria en terres catalanes, ni la primera en una prova majoritàriament d'asfalt. L'èxit a Salou va tancar un cercle que el compàs del pilot noruec va començar a traçar el 2009, també a Catalunya, però a Lloret de Mar. Allà, als 20 anys, Mikkelsen va guanyar el Ral·li Costa Brava, tot d'asfalt, amb un Skoda S2000 privat. Curiosament, el ral·li gironí era l'hereu de la prova que el 1988 es va fusionar amb el Catalunya per crear el gran ral·li català que el RACC va saber dur fins al mundial, el 1991. El club RallyClassics –fundat per Àlex Romaní el 2002– l'havia rescatat el 2005, quan la prova del WRC va marxar de Lloret cap a la Costa Daurada.
Punt d'inflexió
Mikkelsen va participar en aquell Costa Brava perquè el seu patrocinador, la marca coreana de pneumàtics Hankook, volia posar a prova les cobertes d'asfalt. El seu compatriota Valter Jensen –habitual de la cursa, en l'apartat de vehicles històrics– li va recomanar la prova de Lloret, que aquell any va puntuar per últim cop per a l'estatal de ral·lis. Però el Costa Brava va suposar un punt d'inflexió per una altra raó. Dos mesos abans, en l'únic ral·li noruec tot d'asfalt, el jove Andreas havia tingut un accident, amb un Subaru de Grup N. En aterrar d'una esquerra sobre un rasant, va sortir de la carretera. “Vaig atropellar un espectador. Era una nena. Desgraciadament, va morir”, explica Mikkelsen, en un vídeo penjat a YouTube.
El seu copilot –el mateix Ola Floene que l'ha acompanyat en tota la seva carrera, tret del primer curs i mig de Mikkelsen a Volkswagen (2013/14)– va ocupar-se de la situació mentre Andreas s'aïllava, mirant de foragitar el malson. Al cap d'una estona, Floene –llavors tenia 40 anys– el va anar a buscar: “Andreas, la mare de la nena vol parlar amb tu; t'espera a l'ambulància.” “Pensava que em voldria pegar, però el que va fer va ser donar-me una forta abraçada”, recorda emocionat el pilot. “Si segueixo corrent és pel que em va dir dins d'aquella ambulància.”
La victòria en l'asfalt de Girona i les Guilleries, tot just dos mesos després, va encetar la trajectòria ascendent de Mikkelsen, que va culminar diumenge, a Salou. Quan Floene es va desfer en plors a la meta de Duesaigües –“Normalment controlo bé les meves emocions, però aquí no vaig poder”, va reconèixer després–, aquelles llàgrimes representaven molt més que l'emoció per un triomf inesperat.