Lorenzo ha tornat
El pilot balear és el nou campió del món de Moto GP, títol que afegeix als assolits el 2010 i el 2012, i que amb els de 250 cc fan un total de cinc
Jorge Lorenzo va alçar-se ahir campió del món de Moto GP per tercera vegada, un nou capítol d'or en la seva biografia –són ja cinc títols mundials–, que en termes de la categoria reina s'equipara a les de Kenny Roberts i Wayne Rainey. En un mundial en què els punts han anat caríssims –fa dos anys, per exemple, amb els mateixos 330 i amb una victòria més fou segon darrere de Márquez–, el pilot mallorquí ha sabut guanyar prou curses, set, més que ningú, per procurar-se un mundial que, com mai abans en el seu cas, va començar a fornejar-se en el mundial de l'any passat.
Cap, moto, físic
Quan Marc Márquez va arribar a la categoria el 2013, Lorenzo, aleshores defensor del títol, va veure el seu campionat esquinçat per la lesió de clavícula que es va fer a Assen i que va intentar minimitzar disfressant-se de superheroi. Què hauria passat si no s'hagués lesionat només ho saben els déus, però el cert és que el balear va mesurar amb el regle tort el títol del cerverí. Aquell hivern, entre el 2013 i el 2014, Lorenzo el va passar anant de sala d'operacions en sala d'operacions, i va arribar a les primeres curses fora de forma i a contrapeu. I quan va despertar-se, després de contractar i acomiadar un parell de vegades un nou preparador físic, Márquez ja enllaçava deu victòries i tenia el segon títol a la mà. Amb l'orgull del campió malferit, tornant de l'aturada estival del 2014 Lorenzo va començar a gestar el títol que ahir va aconseguir.
Analitzat el que havia passat en l'últim any i mig, Lorenzo va entendre que l'única lluita en què podia entrar era en la que visionava amb ell mateix –pren relleu aquí la disputa entre Rossi i Márquez que ha vestit l'últim mes de competició. Va veure clar que en el cos a cos podia batre Márquez i qui fos, però que ho hauria de fer penalitzat per la pèrdua de prestacions de la Yamaha, que amb altres màquines al davant i sense trajectòries netes perdia (i perd) moltes de les seves virtuts. Entendre-ho li va servir per forjar-se un modus operandi victoriós en què només hi ha un camí: passar el primer pel revolt inicial i no mirar enrere. Així ha guanyat les set curses d'aquest any, liderant totes i cadascuna de les voltes. Totes.
Naturalment, el canvi d'actitud ha vingut també per l'equilibri aconseguit per la Yamaha, ja des de meitat de la temporada passada, amb una enorme millora en la frenada sense perdre el primorós pas pel revolt i amb la introducció del canvi seamless, que no només escurça els canvis de marxa, sinó que reforça la regularitat del ritme en el pas per volta –punt en què Lorenzo ja ha estat sempre un mestre. Tot plegat, amanit amb una curosa preparació física l'hivern passat, una posada a punt personal que va fer que el mallorquí arribés a la prova inaugural de Losail amb cinc quilos de menys. Més fi, més fibrat, més fort. Campió.
Notícies
Divendres,20 setembre 2024
