No. Sempre va bé pensar en el que has fet però passa tan ràpid que ni me n'he adonat. Sóc més de present i de mirar endavant.

He fet més del que hauria pensat en els meus millors somnis. Mai no hauria pensat que participaria en un Dakar. Imagina't guanyar. I imagina't guanyar en moto i cotxe. La meva carrera esportiva, la meva vida, tot el que he fet és un bonus, un extra point...

Sí, vint anys en una competició et fan ser veterà. I el bo és ser encara aquí, lluitant per guanyar. No per arrossegar-te.

No se'n perd res, l'únic que fas és guanyar-hi. En el Dakar i en la vida. L'experiència et fa veure les coses de manera diferent.

Quan tenia vint anys la gent de quaranta –la qual veia molt gran, per cert– em deia que li agradaria tenir el que tenia en aquell moment però amb vint anys. Cada decisió que un pren ho fa pensant que és la millor. Sí que ara faria coses diferents, però en aquell moment feia el que creia i, per tant, està bé.

No és ben bé així. Ell va arribar a ASO quan ja hi havia un recorregut decidit i, de sobte, al setembre, els va caure un mort al damunt amb la renúncia del Perú. Ell ha fet aportacions positives perquè és un pilot d'última generació que l'any passat encara competia, però l'efecte es notarà més l'any que ve.

Per a la cursa hauria estat més bonic un itinerari en línia, començant a Lima. Pel tipus de cotxe que tinc, em va millor com ara, sincerament.

Confio que l'any vinent tornarem al Perú, que puguem tornar a Xile després de les desgràcies de terratrèmols i inundacions i espero que l'Argentina continuï. Però també veig que el futur és explorar noves coses. L'any vinent s'organitza una cursa de dues setmanes de Moscou a Pequín, molt interessant per a les marques.

Això passa sempre. Quan vas guanyant, l'únic que pot passar és que perdis.

Tenim un bon cotxe, més competitiu que l'any passat. Sempre trobes detalls i et preguntes per què no els vas trobar l'any anterior, sobretot quan fem test de suspensions, en qüestions de rendiment. Cada any el millorem, també en el repartiment de pes. La batalla és tenir un cotxe alt per poder passar pel terreny, però amb els pesos com més avall millor. Però hi ha un tema de reglament que ens limita i hem de veure per on va el futur, perquè paral·lelament estem desenvolupant un bugui i hem de veure si fem un pas gran amb aquest nou concepte o amb el 4×4.

Sí, quan el veus funcionar ja te n'adones. El de l'any passat feia por conduir-lo, estic segur que els pilots en tenien, no sabien si bolcarien ara o un quilòmetre més tard, però sabien que bolcarien. Ara veus un cotxe més estable, consistent, ben parit. Seran rivals. Han treballat molt i al desembre encara són a Xile treballant en altura. Però també hi ha Toyota, que sense fer soroll sempre hi són. L'any passat en l'etapa 9 estaven a cinc minuts. I a Mini també hi tinc rivals. Terranova és argentí i s'ho coneix molt bé, Hirvonen, Al-Attiyah... Serà interessant, amb bons pilots, però gens fàcil.

Sí, i tant. Encara fa pocs dies que el vaig provar. El cotxe va bé, s'ha anat fent paral·lelament al 4×4 i correrà el Dakar amb Guerlain Chicherit. És important tenir aquest tema engegat i avançat perquè si es decideix anar per aquí, que no dic que estigui decidit, ja no comences de zero. Tenim un cotxe en condicions, que ja vam provar l'any passat, i ara tindrem més experiència. El més difícil d'un bugui és entendre'l. Vas amb unes rodes d'un metre, amb unes inèrcies enormes, amb unes suspensions acollonants, que quan cau a terra es frena, el diferencial del darrere és molt diferent...

Sí, però ens han de desbloquejar una mica les restriccions de reglament, ens caldria una mica més de suspensió, perquè la competència va evolucionant. Però, és clar, mentre guanyem, no ens en volen donar més.

Jo parlo bé el francès, però amb l'Àlex compartim idioma, i això ja és important. De tan acostumat al francès, el primer dia amb l'Àlex em costava entendre'l en català. Fins al punt que una cuvette [un forat gran en forma de bol], com m'ho ha de dir l'Àlex? Doncs em diu cuvette! També hi fa que és jove, aporta frescor a dins del cotxe. Amb Michel Périn eren molts anys. Ell volia plegar però va sortir l'oportunitat d'Hirvonen i s'hi ha agafat. Amb l'Àlex ens ho passem bé, ell ve dels ral·lis i és estricte, crec que anirem bé.

Ja hi sóc jo, ja sóc mig francès...

M'hauria agradat fer més curses. Però se'ns van trencar els plans per la suspensió de l'Inca Rally. L'hauríem fet, i ens hauríem quedat al Perú per fer test. I córrer al Marroc no va poder ser perquè tenia tots els cotxes cedits. N'hi ha catorze i dos són nous, un per a Al-Attiyah i un per mi, però al Marroc ja en sortien vuit i aquest any n'hi han trinxat cinc. Total, que era complicat ser al Marroc. És que tothom vol córrer amb Mini!

Suspicàcia? Estic segur que no tindrà cap informació. En això, ASO és molt seriosa. Però hi ha una cosa clara: des del 2009 David Castera feia el recorregut i sap per on no es pot passar per temes ecològics, arqueològics... Per tant, davant l'etapa Belén-Belén, sabrà més o menys per on es passa, però els punts GPS els posen els d'ara, i d'això no en tindrà ni idea.

No. Hi ha quatre pilots oficials amb via lliure i, després, la cursa decideix. Com l'any passat: si al quilòmetre 3 trenco, o me'n vaig a casa o carrego recanvis. Ens vam quedar perquè Mini guanyés, perquè és molt important.

No, en absolut. Et genera més problemes si és culpa teva i tens un accident. A més, tinc la mania, no sé si bona o dolenta, de tancar el passat, perquè no es pot modificar. És un altre Dakar i allò no em genera cap problema.

Em vaig adonar que no correria mai en camió... Aviam, dir mai és complicat perquè un dia em faràs menjar aquestes paraules. Va ser divertit, però se'm fa gros pensar en moltes hores allà dins, allà dalt, amb aquella sensació de fre tou, el canvi, que no sents res... Vaig fer un salt i quan vaig aterrar vaig anar rebotant i rebotant... Vaig pensar que allò no ho aturava ningú. Va servir per adonar-me que, ara per ara, no m'agradaria fer-ho.

Jo sí. Mira Sainz, que en té 53. Però potser demà et dic que no. Quan estigui cansat i no en tingui ganes, espero tenir la decència i higiene personal per plegar. I si no ho faig, aviseu-me.