No. Sem­pre va bé pen­sar en el que has fet però passa tan ràpid que ni me n'he ado­nat. Sóc més de pre­sent i de mirar enda­vant.

He fet més del que hau­ria pen­sat en els meus millors som­nis. Mai no hau­ria pen­sat que par­ti­ci­pa­ria en un Dakar. Ima­gina't gua­nyar. I ima­gina't gua­nyar en moto i cotxe. La meva car­rera espor­tiva, la meva vida, tot el que he fet és un bonus, un extra point...

Sí, vint anys en una com­pe­tició et fan ser veterà. I el bo és ser encara aquí, llui­tant per gua­nyar. No per arros­se­gar-te.

No se'n perd res, l'únic que fas és gua­nyar-hi. En el Dakar i en la vida. L'experiència et fa veure les coses de manera dife­rent.

Quan tenia vint anys la gent de qua­ranta –la qual veia molt gran, per cert– em deia que li agra­da­ria tenir el que tenia en aquell moment però amb vint anys. Cada decisió que un pren ho fa pen­sant que és la millor. Sí que ara faria coses dife­rents, però en aquell moment feia el que creia i, per tant, està bé.

No és ben bé així. Ell va arri­bar a ASO quan ja hi havia un recor­re­gut deci­dit i, de sobte, al setem­bre, els va caure un mort al damunt amb la renúncia del Perú. Ell ha fet apor­ta­ci­ons posi­ti­ves perquè és un pilot d'última gene­ració que l'any pas­sat encara com­pe­tia, però l'efecte es notarà més l'any que ve.

Per a la cursa hau­ria estat més bonic un iti­ne­rari en línia, començant a Lima. Pel tipus de cotxe que tinc, em va millor com ara, sin­ce­ra­ment.

Con­fio que l'any vinent tor­na­rem al Perú, que puguem tor­nar a Xile després de les desgràcies de ter­ratrèmols i inun­da­ci­ons i espero que l'Argen­tina con­tinuï. Però també veig que el futur és explo­rar noves coses. L'any vinent s'orga­nitza una cursa de dues set­ma­nes de Mos­cou a Pequín, molt interes­sant per a les mar­ques.

Això passa sem­pre. Quan vas gua­nyant, l'únic que pot pas­sar és que per­dis.

Tenim un bon cotxe, més com­pe­ti­tiu que l'any pas­sat. Sem­pre tro­bes detalls i et pre­gun­tes per què no els vas tro­bar l'any ante­rior, sobre­tot quan fem test de sus­pen­si­ons, en qüesti­ons de ren­di­ment. Cada any el millo­rem, també en el repar­ti­ment de pes. La bata­lla és tenir un cotxe alt per poder pas­sar pel ter­reny, però amb els pesos com més avall millor. Però hi ha un tema de regla­ment que ens limita i hem de veure per on va el futur, perquè paral·lela­ment estem desen­vo­lu­pant un bugui i hem de veure si fem un pas gran amb aquest nou con­cepte o amb el 4×4.

Sí, quan el veus fun­ci­o­nar ja te n'ado­nes. El de l'any pas­sat feia por con­duir-lo, estic segur que els pilots en tenien, no sabien si bol­ca­rien ara o un quilòmetre més tard, però sabien que bol­ca­rien. Ara veus un cotxe més esta­ble, con­sis­tent, ben parit. Seran rivals. Han tre­ba­llat molt i al desem­bre encara són a Xile tre­ba­llant en altura. Però també hi ha Toyota, que sense fer soroll sem­pre hi són. L'any pas­sat en l'etapa 9 esta­ven a cinc minuts. I a Mini també hi tinc rivals. Ter­ra­nova és argentí i s'ho coneix molt bé, Hir­vo­nen, Al-Attiyah... Serà interes­sant, amb bons pilots, però gens fàcil.

Sí, i tant. Encara fa pocs dies que el vaig pro­var. El cotxe va bé, s'ha anat fent paral·lela­ment al 4×4 i cor­rerà el Dakar amb Guer­lain Chic­he­rit. És impor­tant tenir aquest tema enge­gat i avançat perquè si es deci­deix anar per aquí, que no dic que esti­gui deci­dit, ja no comen­ces de zero. Tenim un cotxe en con­di­ci­ons, que ja vam pro­var l'any pas­sat, i ara tin­drem més experiència. El més difícil d'un bugui és enten­dre'l. Vas amb unes rodes d'un metre, amb unes inèrcies enor­mes, amb unes sus­pen­si­ons aco­llo­nants, que quan cau a terra es frena, el dife­ren­cial del dar­rere és molt dife­rent...

Sí, però ens han de des­blo­que­jar una mica les res­tric­ci­ons de regla­ment, ens cal­dria una mica més de sus­pensió, perquè la com­petència va evo­lu­ci­o­nant. Però, és clar, men­tre gua­nyem, no ens en volen donar més.

Jo parlo bé el francès, però amb l'Àlex com­par­tim idi­oma, i això ja és impor­tant. De tan acos­tu­mat al francès, el pri­mer dia amb l'Àlex em cos­tava enten­dre'l en català. Fins al punt que una cuvette [un forat gran en forma de bol], com m'ho ha de dir l'Àlex? Doncs em diu cuvette! També hi fa que és jove, aporta fres­cor a dins del cotxe. Amb Mic­hel Périn eren molts anys. Ell volia ple­gar però va sor­tir l'opor­tu­ni­tat d'Hir­vo­nen i s'hi ha aga­fat. Amb l'Àlex ens ho pas­sem bé, ell ve dels ral·lis i és estricte, crec que ani­rem bé.

Ja hi sóc jo, ja sóc mig francès...

M'hau­ria agra­dat fer més cur­ses. Però se'ns van tren­car els plans per la sus­pensió de l'Inca Rally. L'hauríem fet, i ens hauríem que­dat al Perú per fer test. I córrer al Mar­roc no va poder ser perquè tenia tots els cot­xes cedits. N'hi ha catorze i dos són nous, un per a Al-Attiyah i un per mi, però al Mar­roc ja en sor­tien vuit i aquest any n'hi han trin­xat cinc. Total, que era com­pli­cat ser al Mar­roc. És que tot­hom vol córrer amb Mini!

Sus­picàcia? Estic segur que no tindrà cap infor­mació. En això, ASO és molt seri­osa. Però hi ha una cosa clara: des del 2009 David Cas­tera feia el recor­re­gut i sap per on no es pot pas­sar per temes ecològics, arqueològics... Per tant, davant l'etapa Belén-Belén, sabrà més o menys per on es passa, però els punts GPS els posen els d'ara, i d'això no en tindrà ni idea.

No. Hi ha qua­tre pilots ofi­ci­als amb via lliure i, després, la cursa deci­deix. Com l'any pas­sat: si al quilòmetre 3 trenco, o me'n vaig a casa o car­rego recan­vis. Ens vam que­dar perquè Mini guanyés, perquè és molt impor­tant.

No, en abso­lut. Et genera més pro­ble­mes si és culpa teva i tens un acci­dent. A més, tinc la mania, no sé si bona o dolenta, de tan­car el pas­sat, perquè no es pot modi­fi­car. És un altre Dakar i allò no em genera cap pro­blema.

Em vaig ado­nar que no cor­re­ria mai en camió... Aviam, dir mai és com­pli­cat perquè un dia em faràs men­jar aques­tes parau­les. Va ser diver­tit, però se'm fa gros pen­sar en mol­tes hores allà dins, allà dalt, amb aque­lla sen­sació de fre tou, el canvi, que no sents res... Vaig fer un salt i quan vaig ater­rar vaig anar rebo­tant i rebo­tant... Vaig pen­sar que allò no ho atu­rava ningú. Va ser­vir per ado­nar-me que, ara per ara, no m'agra­da­ria fer-ho.

Jo sí. Mira Sainz, que en té 53. Però pot­ser demà et dic que no. Quan esti­gui can­sat i no en tin­gui ganes, espero tenir la decència i higi­ene per­so­nal per ple­gar. I si no ho faig, avi­seu-me.