Marc Coma, Nani Roma i Lucas Cruz són els catalans que han guanyat el Dakar en moto i cotxe. Faltava un campió català en camions. Com a pilot, Pep Vila (desè aquest any) havia obtingut un sisè lloc però l'honor de ser el primer guanyador és per a Moi Torrallardona (Castellfollit del Boix, 1966). En el seu desè Dakar –el primer al costat de Gerard de Rooy– ha aconseguit un èxit doble: guanyar el Dakar i destronar els Kamaz, el millor dels quals ha quedat a més d'una hora.

Torrallardona, que de jove havia participat en el Camel Trophy (una prova de resistència extrema amb models Rover), va entrar en el món dakarià per mitjà de Pep Vila, de qui va ser copilot en set edicions abans de passar a la cabina del flamenc Rene Kuipers (2013 i 2014). Aquest any, l'infortuni del copilot de De Rooy, Jurgen Damen –mort a l'abril durant el raid de Qatar, que disputava amb Kuipers–, li va donar l'oportunitat d'asseure's a la dreta del fill del mític Jan de Rooy, guanyador del Dakar 1987 i recordat tant per aquell Daf amb dos motors i dues cabines que va pilotar el 1981 com per, el 1988, haver avançat (amb un altre Daf de 1.200 cavalls) el Peugeot 405 T16 d'Ari Vatanen a més de
200 km/h, en una imatge que feia posar els pèls de punta i que avui, amb els camions limitats a
160 km/h, ja no és possible. Per al seu fill, Gerard, és el segon triomf, després del 2012.

De Rooy, Torrallardona i Rodewald han fet un raid perfecte. Mai més enrere del vuitè lloc, es van situar líders en l'etapa de Belén, la primera de cinc que van guanyar consecutivament i que els ha permès arrasar en la segona setmana de Dakar.

Partícips de la victòria van ser igualment Pep Vila, Xavi Colomé i Marc Torres, que van portar l'Iveco d'assistència ràpida de l'equip De Rooy al desè lloc absolut, amb quatre desenes posicions com a millors resultats parcials.