La norma del càrter

Bou va presentar la seva candidatura al triomf amb una targeta immaculada en la ronda classificatòria, zero punts –Raga fa fer un fiasco quan ja estava classificat per a la final–, una exhibició que va desfermar els primers crits de “Toni! Toni!” entre els 8.200 espectadors, que van embadalir amb el joc de llums i colors que envoltava amb una aurèola màgica l'exercici dels pilots. Amb suavitat, amb petits cops de gas, desplaçant la moto amb el cos com si fos una bicicleta, sense estalviar filigranes. No fóra acurat dir “fent-ho fàcil”, perquè és dificilíssim. En la final, Bou no va estar tan fi, i fins i tot va anotar un fiasco, quan va caure des de gairebé tres metres en la nova zona decorada amb l'skyline de Barcelona, que ningú no va ser capaç de superar.

Raga, i també Cabestany –onzè podi en setze participacions al Sant Jordi–, van començar la final empaitant Bou, però la nova norma del jutge únic que penalitza recolzar el càrter com si fos un peu els va despenjar en la tercera zona, que el pierenc va superar amb un altre zero, arriscant. La norma costa d'entendre –es van sentir xiulets a les grades–, però, a parer de Jordi Tarrés, el patró de TRS, “té de bo que fa que els pilots hagin de passar més nets”. “És difícil d'aplicar. [El jutge] intenta ser estricte, però és difícil que tothom acabi content”, va dir Bou, que en la penúltima zona també es va deixar algun càrter, igual com Raga.

Les noves zones dissenyades per Bernard Estripeau van superar amb bona nota el test del Sant Jordi. En la final se'n va invertir el sentit –els quatre finalistes les van haver d'aprendre de nou– i la seva longitud en va multiplicar l'emoció.