Honda troba el bon camí
Motor. Amb quatre pilots entre els cinc primers, les motos d'HRC, encapçalades per Márquez i Pedrosa, s'adapten millor a la baixa adherència
Que l'asfalt de Río Hondo ofereix molt poca adherència és evident. La quantitat de caigudes en tancar-se la direcció durant una inclinada és un senyal clar. En aquest context, Honda sembla que s'ha acostat més ràpidament que la competència al bon camí. Ahir, quatre de les seves motos –incloses les satèl·lit del reviscolat Miller i de Cal Crutchlow– es van situar entre els cinc primers, amb les oficials de Marc Márquez i Dani Perdora marxant la diferència amb mig segon d'avantatge respecte a Maverick Viñales (Suzuki), l'únic que s'hi va intercalar.
Aleix Espargaró (xassís 2015) va fer un pas endavant, però lluny del seu company. Va estar limitat per dues caigudes en la segona sessió. També el seu germà Pol va tastar l'asfalt, un cop en cada sessió. I Maverick Viñales, a la tarda. Tots amb el denominador comú d'haver perdut la roda del davant.
A Yamaha, Rossi es va salvar, però Jorge Lorenzo va acabar atabalat perquè amb l'asfalt vorejant els 55 graus va haver de muntar el compost dur al davant i al darrere i no s'hi va adaptar gens, fins al punt que el seu 14è lloc, rere les dues Tech 3 i a gairebé tres dècimes de Rossi, l'obligarà a passar per la Q1 si en la tercera sessió lliure (avui) acaba plovent, com diu la previsió.
Marc Márquez va marcar sempre la pauta quan va ser qüestió de baixar a 1:42. Però en cap moment es va deixar de barallar amb una adherència precària i un xassís nerviós. Que Dani Pedrosa s'hi acostés tant, amb el pilotatge fluid habitual, fa pensar que el pilot veterà d'HRC té les coses més a lloc que a Qatar, on va patir massa.
En Moto 2, pas endavant –per confirmar– d'Àlex Márquez, que en la seva 12a volta va fer 1:44.921. Segon en aquell moment, va acabar cinquè. Àxel Pons i Àlex Rins van estar lluny de Zarco, Nakagami, Lowes, Folger i Àlex Márquez.