Si és Austin és Márquez
Motociclisme. GP de les Amèriques. El pilot d'Honda domina amb mà ferma els entrenaments, amb un ritme excel·lent, i no falla en la qualificació, davant de les Yamaha
De dissabte per diumenge res no es pot pronosticar amb veritable exactitud, però hi ha caps de setmana en què tots els camins porten indefectiblement al mateix port.
El circuit d'Austin acollirà avui la quarta prova del campionat del món i tot apunta a una nova victòria de Marc Márquez, que com les posicions preferents, seria la quarta seguida. Certament que Jorge Lorenzo va acabar a només 0,069 mil·lèsimes en la qualificació, però una cosa és aguantar el pols durant una volta al líder del campionat i una altra que té poc a veure amb això és aguantar-li durant els 21 girs de la cursa. Per enfocar-ho: en l'FP4 Márquez va marcar un 2:04.3 amb el pneumàtic més dur al darrere mentre que Lorenzo va fer un 2:04.8 amb el tou (que a més era nou).
El 2:03 és seu
Michelin no ha portat més possibilitats que aquests dos compostos al traçat texà, i alguns pilots sembla que pensin a provar de fer la cursa amb el tou –la incògnita ve del fet que el divendres, anant a tandes llargues, es degradava molt del flanc dret–. Però si bé ahir la pluja va prendre momentàniament el protagonisme, en l'última sessió lliure de Moto 2 i en l'oficial de Moto 3 –i alguna previsió per avui tampoc la descartava en algun moment puntual, amb el lògic refredament de la pista–, tot portava a creure que és l'opció més dura la que s'acabarà escollint. I aquestes condicions, en l'FP3 ningú ni tan sols va poder acostar-se a Márquez, que va marcar quatre girs en 2:03 i que rodava amb moltíssima facilitat en el 2:04 baix. Per exemple, Lorenzo i Andrea Iannone donaven un pas per volta en el 2:04 alt, lleugerament millors que Valentino Rossi i Maverick Viñales. En canvi, els problemes i les males sensacions per a Dani Pedrosa van ser constants, incapaç de trobar ritme més enllà del 2:05 mitjà.
Tampoc li va anar bé la qualificació, al vallesà, que anant molt al límit amb prou feines va salvar la tercera línia –accelerant la moto se li bellugava i esdevenia ingovernable–. Res a veure amb Lorenzo i Rossi, molt satisfets amb la primera línia, i amb un Crutchlow que va ser llest i que seguint Márquez va fer el gran salt –el britànic no té ritme per ser al davant–. Rere seu, Dovizioso, Pedrosa i un Aleix Espargaró que venint de la Q1 –va entrar en la Q2 en l'últim intent que feia– va haver de fer el temps amb una única sortida.
El contrast, a banda de Pedrosa, va ser Maverick, que va veure com Rossi seguint-li la roda feia el seu (gran) temps mentre que ell quedava en la segona fila. I Pol Espargaró, que amb la bandera de quadres de la Q1 va quedar-se fora de la Q2 per ser 0,018 mil·lèsimes més lent que el seu company d'equip, Bradley Smith.