El 2:03 és seu

Michelin no ha portat més possibilitats que aquests dos compostos al traçat texà, i alguns pilots sembla que pensin a provar de fer la cursa amb el tou –la incògnita ve del fet que el divendres, anant a tandes llargues, es degradava molt del flanc dret–. Però si bé ahir la pluja va prendre momentàniament el protagonisme, en l'última sessió lliure de Moto 2 i en l'oficial de Moto 3 –i alguna previsió per avui tampoc la descartava en algun moment puntual, amb el lògic refredament de la pista–, tot portava a creure que és l'opció més dura la que s'acabarà escollint. I aquestes condicions, en l'FP3 ningú ni tan sols va poder acostar-se a Márquez, que va marcar quatre girs en 2:03 i que rodava amb moltíssima facilitat en el 2:04 baix. Per exemple, Lorenzo i Andrea Iannone donaven un pas per volta en el 2:04 alt, lleugerament millors que Valentino Rossi i Maverick Viñales. En canvi, els problemes i les males sensacions per a Dani Pedrosa van ser constants, incapaç de trobar ritme més enllà del 2:05 mitjà.

Tampoc li va anar bé la qualificació, al vallesà, que anant molt al límit amb prou feines va salvar la tercera línia –accelerant la moto se li bellugava i esdevenia ingovernable–. Res a veure amb Lorenzo i Rossi, molt satisfets amb la primera línia, i amb un Crutchlow que va ser llest i que seguint Márquez va fer el gran salt –el britànic no té ritme per ser al davant–. Rere seu, Dovizioso, Pedrosa i un Aleix Espargaró que venint de la Q1 –va entrar en la Q2 en l'últim intent que feia– va haver de fer el temps amb una única sortida.

El contrast, a banda de Pedrosa, va ser Maverick, que va veure com Rossi seguint-li la roda feia el seu (gran) temps mentre que ell quedava en la segona fila. I Pol Espargaró, que amb la bandera de quadres de la Q1 va quedar-se fora de la Q2 per ser 0,018 mil·lèsimes més lent que el seu company d'equip, Bradley Smith.