Qui ho havia de dir
Marc Márquez, intractable a Austin, ja té 21 punts d'avantatge com a líder del mundial quan un mes enrere es mentalitzava per patir
Rossi i Pedrosa cauen i Lorenzo i Iannone fan podi davant de les dues Suzuki
Quan, fa tres setmanes, Marc Márquez va suar aquell podi a Qatar, res no feia pensar que el bicampió 2013-2014 sortiria d'Austin líder, i encara menys que tindria 21 punts més que Jorge Lorenzo. Márquez és l'amo d'Austin. Al circuit texà, no hi ha guanyat cap altre pilot de Moto GP, però l'autoritat del cerverí al llarg de tot el cap de setmana –només se li ha escapat l'escalfament, però va liderar la cursa de punta a punta i amb volta ràpida– és una novetat veient com havien anat la pretemporada i la primera cursa.
En l'avantatge de Márquez com a líder tenen a veure els errors dels rivals. A Río Hondo, va ser Lorenzo i ahir, Rossi i Pedrosa. Tots dos van anar a terra. Novetat en Rossi –en la segona volta, quan perseguia Pedrosa– i no tant en el català, que viu un calvari amb les gomes i que va envestir involuntàriament el seu excompany Andrea Dovizioso, que havia anat llarg en la fase d'entrada del revolt (volta 6). Tothom patint per falta de confiança amb la roda de davant en fase de frenada i entrada al revolt i a Pedrosa el va escopir del darrere. El món al revés.
Aquestes baixes (Pedrosa va tornar a la cursa però va plegar en la volta 11) i les caigudes al mateix revolt de Bradley Smith i Cal Crutchlow (volta 7) van esbandir la part de davant, i de quina manera. Jorge Lorenzo es va quedar sense l'amenaça de Rossi i Pedrosa (que havia fet un gran inici) i la Ducati de Iannone no va ser mai rival. En sis voltes ja estava a gairebé quatre segons del mallorquí.
Al darrere, les Suzuki. Maverick Viñales va fer una sortida pèssima i va arribar a rodar desè (quart a la graella), al contrari que Aleix Espargaró (cinquè rere Pedrosa). Però el pilot de Roses es va anar posant les piles i va acabar atrapant i superant el seu company d'equip. Amb compost tou darrere i mitjà davant, queda clar que el xassís de Suzuki tracta molt bé les gomes.
Ni Río Hondo ni Austin són pistes que s'adaptin bé a Yamaha, però des del primer revolt va quedar clar que Yamaha no va trobar a Austin l'ajustament adequat per frenar i girar bé. Per això –i perquè la goma tova de davant va començar a perdre rendiment–, a mitja cursa, Márquez va deixar de fer voltes ràpides. Lorenzo ja era a cinc segons.
Pol Espargaró no va destacar pel seu ritme (un sol 2:06 baix, lluny de Scott Redding) però el setè lloc i la intel·ligència de no caure en una fase inicial d'any amb molts problemes en aquest sentit el situen quart del campionat. Tant és així que només 7 dels 21 pilots de la graella han puntuat en les tres curses.
Pedrosa i els seus problemes amb les gomes
Per Dani Pedrosa, el canvi a Michelin està sent un martiri, com es va poder comprovar en la cursa, amb una caiguda perdent la moto del darrere justament quan tothom té problemes amb la goma de davant. El compost dur, l'adequat per a la majoria de pilots al darrere, no s'escalfa per la falta de pes corporal –“vaig amb les mateixes pressions que un pilot que pesa 80 quilos, no aconsegueixo que agafi temperatura i és com si la goma fos més rígida en el meu cas”, al·lega– mentre que amb el tou no té manera de trobar la configuració adequada: “Si tinc adherència, la moto no gira, i si busco girar, em falta adherència.”
Pedrosa es lamentava que, amb cada canvi, els problemes s'amplifiquen: “Cada canvi em deixa més lluny dels primers. Aquesta és la meva lluita. A més, he de millorar el pilotatge, perquè no tot és culpa de les gomes.” Pedrosa es refereix al nou pneumàtic, construït a partir dels problemes amb les carcasses vistos a l'Argentina. I descarta usar el tou: “No puc ni plantejar-m'ho perquè no és una alternativa. Les coses són com són i hem d'aconseguir fer la cursa amb aquesta goma [la dura]. No estan construint les gomes per a mi”, sentencia.
