Control inicial

Tothom es coneix a la vila del Senyor, sigui per diable o per vell. I Rossi, espavilat, va reaccionar al semàfor amb celeritat: es va situar al capdavant, va conservar la posició preferent i va tallar les ànsies de Lorenzo. Perquè el mallorquí no se n'havia amagat, d'ensenyar-ho, en la volta d'escalfament. Tenia projectat fugir del grup en els primers compassos de cursa.

Que Rossi guardés la posició no va ser tan sorprenent com veure Pedrosa, que sortia setè, davant de Márquez i darrere de Lorenzo. Perquè feia temps que el vallesà no sortia tan bé i, sobretot, perquè el gran problema de Pedrosa està sent, en aquest estadi inicial de desenvolupament dels Michelin, l'enorme dificultat per escalfar els pneumàtics, sobretot el del darrere. Tanmateix, va ser poc més que un miratge i ja en el segon gir Márquez l'havia superat.

Cosa que havia provat de fer Lorenzo amb Rossi, però que l'italià ràpidament va frustrar contraavançant en el següent revolt després de ser superat pel vigent campió. Va ser instantani, el contraatac de Rossi, sabedor que Lorenzo encara ambicionava l'escapada. Unes intencions que el mallorquí va refredar, veient l'ímpetu d'Il Dottore i pensant en la segona meitat de la cursa. A més, tenia Márquez a tocar. El sentia en cada frenada, en cada inèrcia que li arribava, i prou feina tenia a tenir-lo collat.

Ritme irrebatible

Harmonitzat per una conciliació en la seva M1, que ahir vorejava la perfecció, Rossi va entrar definitivament en ritme de cursa a partir de la segona volta llançada. Regular, precís i
a gust per la resposta del pneumàtic als més de 40 graus del quitrà, el seu pas per volta sortia pel cap baix un parell de dècimes més veloç que el de Lorenzo i Márquez. Una mica més enrere, Pedrosa en cedia tres per gir respecte al duet perseguidor i perdia qualsevol possibilitat de podi. Això sí, en l'intent, consolidava transitòriament el quart lloc davant d'Aleix Espargaró i Maverick Viñales.

Deixant enrere la primera meitat de la cursa i abordant la segona, Rossi ja vorejava els tres segons de marge i tocava el triomf, Márquez es depenjava de Lorenzo i, més lluny, Aleix retallava dècimes a Pedrosa. I si bé tant el de Granollers com Lorenzo van anar recuperant terreny, cap va assolir el propòsit. El mallorquí, segons va explicar, perquè en marxes llargues el pneumàtic patinava en la recta fins al punt de no moure'l de lloc –com a molt va estar, quan faltaven vuit girs, a 2,1 segons de Rossi–. I Espargaró, que en el quart sector es tirava al damunt de Pedrosa i que quan faltaven sis voltes li tocava la roda, perquè el d'Honda, caut, havia guardat pneumàtic per si, com va ser el cas, en necessitava al final.