Com fitxes de dominó

L'arrencada de Rins no fou dolenta, al contrari –del setè lloc avançà fins al cinquè-, però no arribà a l'alçada de la de Folger. Expeditiu, l'alemany, vencedor l'any passat a Jerez, va interpretar l'inici de cursa des de la fogositat, per bé que d'aquí fou Lowes qui en va treure rèdits. Seguint el rival per evitar una fugida, l'anglès va veure's primer en el segon gir quan Folger entrava passat al sisè revolt, establint-se així el pas per volta. Lowes obria la línia bona, Folger el marcava i, al seu torn, Rins seguia la petja de l'alemany.

Mentrestant, les caigudes, la majoria pel contrast de temperatura entre el pneumàtic i l'asfalt –i el contrast entre el que havien estat els entrenaments i el que passava aleshores–, s'anaven succeint: Vierge, encara no amb cinc angles superats, empès per Wilairot; Àlex Márquez en el sisè revolt de la segona volta; i Àxel Pons en el tercer de la cinquena, amb una punxada al pneumàtic davanter.

Les voltes són curtes, a Jerez, però la cursa és llarga, i superat el primer terç, amb Lowes, Folger i Rins separats de 0,8 segons, el bon pronòstic portava a visualitzar un Rins amb determinació en la segona part de cursa, com és habitual en ell. Res a veure, però, amb els fets posteriors.

Si bé el barceloní anava distanciant Morbidelli, el seu pas per volta era entre dues i tres dècimes més lent que el de Lowes i Folger. Imperceptibles en molts moments, però definitives a la llarga, el pilot de Sito Pons es veia forçat a salvar el diumenge –a deu voltes Lowes tenia un segon sobre Folger i aquest un parell sobre Rins–. I així ho va fer, sense cometre errades, tot i no sentir-se a gust sobre la moto, falcant un podi que sempre omple molt quan el títol és l'objectiu.