Fa anys que Ducati té la mecànica més desbordant de Moto GP i les màximes velocitats són cosa seva. I entre els pilots de Ducati, Andrea Iannone és intocable. Ahir va aprofitar els 1.141 m de la recta principal per assolir els 345,5 km/h de punta i una millor volta (1:47.696) que deixa bastant clar que els rècords poden caure. Tant el de cursa (1:47.639, de Marc Márquez) com el de qualificació (1:46.489).

Només quatre vegades s'han superat els 350 km/h en Moto GP. Tres cops ho ha fet una Ducati i una, Honda (Marc Márquez, 350,5). Els dos millors registres són, però, per a l'italià (351,2 en el warm up de Qatar, aquest any i 350,8 en el quart entrenament lliure de Mugello l'any passat). Hores més tard que fos oficial que l'any vinent pilotarà per Suzuki, Iannone va deixar gairebé a mig segon Jorge Lorenzo i la resta. Va ser en la segona sessió –en la primera la pista estava mullada– i amb el compost tou que molt pocs van utilitzar. Però Rossi, per exemple, també el va posar i va cedir més de sis dècimes.

La futura moto de Iannone tampoc es va comportar malament i, en mans d'Aleix Espargaró, es va situar en quart lloc, incrustat en un grup de cinc pilots separats d'una dècima. La Suzuki ja no és lenta en la recta (337 km/h Espargaró i Viñales) i es va situar davant de la millor Honda (Marc Márquez) i només darrere Lorenzo i el sorprenent Michele Pirro, pilot de proves de Ducati. En un pla no tan bo, Dani Pedrosa –per comparació amb Márquez– i, sobretot, Andrea Dovizioso, que va cedir més d'un segon a Iannone.

En Moto 2, pas endavant d'Àlex Márquez, treball de posada a punt i ritme d'Àlex Rins i dos retorns, Èdgar Pons un cop superada l'hepatitis i Ricky Cardús en el lloc del lesionat Efrén Vázquez.