El ritme en el duel per la cinquena posició era en aquells moments d'Andrea Iannone i més d'hora que tard hauria superat Jorge Lorenzo. “La meva posició era sisè o setè, amb els problemes que tenia”, deia el de Yamaha. Però el pilot italià no espera. No ho ha fet mai perquè la fogositat no és en ell una característica sinó la pasta que li dóna forma. I en la frenada més bèstia, a La Caixa, Iannone va frenar tard i malament, emportant-se Lorenzo en una irreparable i anunciada caiguda. I la caixa dels trons del balear va esclatar, encara amb el casc posat i coixejant: “En comptes de demanar-me perdó em demanava què li havia passat a la meva moto”, denunciava, indignat, un parell d'hores més tard, amb les pulsacions a un ritme normal. “Direcció de carrera ha demanat la telemetria i es veu que en cap volta anterior havia frenat tan tard.” Iannone ho veia completament diferent: “Jo anava com sempre i he frenat com sempre, però el Jorge anava més lent del normal.” El vigent campió del món va continuar. “No pot ser que passi una vegada i una altra i una altra. Amb el sistema de punts que tenim aquí, n'ha de fer quatre com aquesta perquè el sancionin amb una cursa sense córrer.” I comparava: “En el futbol, un esport amb moltíssim menys risc que el nostre, una entrada violenta és targeta vermella i un partit sense jugar.” En aquest punt, va referir-se a la comissió de seguretat, aquella en què, com van dir Márquez o Aleix Espargaró dissabte, fa temps que no pren part (per voluntat pròpia): “Hi aniré i demanaré que es revisi el sistema de sancions. No es pot pilotar així una i altra vegada i que no passi res. És obvi que no ho entén. Quan era jove [250 cc] a mi em van sancionar per una d'igual. Una. I no vaig poder córrer la següent cursa. I vaig entendre coses.”