No va guanyar per ser el més bo, ni per tenir la millor moto, ni per haver fet uns entrenaments impecables. Va guanyar perquè ahir va ser el més llest, el més intel·ligent, el millor estrateg. Ho va ser d'una manera tan escandalosa que podria escriure el manual del bon estrateg i passar-lo als seus rivals –que ahir la van vessar de mig a mig– per veure si n'aprenen alguna cosa. Deslliurat de la pressió de combatre entre els pilots del davant –havia caigut a la novena posició–, el pilot de Cervera no va dubtar a entrar el primer de tots a la línia de box per canviar la moto per una amb pneumàtics llisos quan va percebre els primers símptomes que la pista es començava a assecar. Una elecció triomfadora. La cursa havia estat declarada sobre mullat, i els pilots van muntar els corresponents pneumàtics, però la pluja no va tornar a fer acte de presència i les condicions de la cursa van canviar radicalment.

Sobre mullat, Márquez no va poder demostrar el poder exhibit durant els entrenaments. Va anar perdent posicions –l'elecció d'un pneumàtic extratou al davant segurament hi va ajudar– i va caure al novè lloc després d'una sortida de pista en l'onzena volta. La cursa la dominaven en aquell moment Danilo Petrucci i Andrea Dovizioso, seguits de prop per Valentino Rossi –l'únic favorit entre els primers– i Jack Miller. Un parell de voltes després, Márquez va prendre la decisió de canviar de moto. Un carril d'asfalt sec s'havia començat a dibuixar sobre el traçat alemany i, per bé que l'elecció comportava també un cert risc –qualsevol contacte de l'slick amb la part molla podia acabar en relliscada–, Márquez era conscient que si no abandonava el passadís sec tindria molts números d'endur-se la victòria. Al primer pas per meta després d'agafar rodatge –volta 20– ja es veia que la seva havia estat l'elecció encertada. El lleidatà retallava gairebé cinc segons al líder, llavors Andrea Dovizioso. A poc mésde trenta segons de l'italià ja es veia que, amb deu voltes per disputar-se, posar-se líder era només qüestió de temps. En les voltes següents va anar mossegant encara més segons –gairebé deu en la 23– respecte dels pilots que formaven el grup de davant, que, incomprensiblement, no van entrar a canviar de moto fins a la volta 24 (cinc més tard que Márquez). Massa tard. El català era segon, només superat per Miller, que va decidir continuar amb la mateixa moto, però el va superar en la volta següent. La resta de la cursa ja va ser un passeig.

De tornada a la pista, Carl Crutchlow i Andrea Dovizioso van aconseguir connectar amb els primers llocs –sense possibilitats, però, d'atrapar Márquez– i finalment van acompanyar el català en el podi. Rossi, en canvi, va caure fins al vuitè lloc i avui encara es deu estar lamentant per no haver fet cas al seu equip, que l'havia avisat d'entrar al box en el mateix moment que Márquez. Pitjor encara va ser el paper de Lorenzo. Ni sobre mullat ni sobre sec va oferir un mínim de rendiment i va acabar esgarrapant un únic punt de miracle amb el quinzè lloc, un resultat que confirma la davallada que ja s'intuïa tot el cap de setmana. Dani Pedrosa tampoc no va entrar prou aviat al box i va perdre l'oportunitat de pujar al podi, tot i la remuntada fins al cinquè lloc que va fer en la primera part de la cursa.