El bugui, a punt

“Hem fet ja el rodatge del bugui, canviant algunes peces. Va molt bé i molt fi, millor que mai. El més important és acabar la cursa, perquè la Baja Aragón és molt important i puntua el triple al campionat d'Espanya”, explica Lascorz, que ocupa la tercera posició en la seva categoria i la setena en la general de cotxes. “Abans l'objectiu era acabar les curses. Però un esportista sempre vol guanyar. Serà difícil, sobretot per la calor”, explica el pilot, que té problemes per regular la temperatura del seu cos, una de les seqüeles de l'accident. “Abans el repte era guanyar el campionat del món amb un equip oficial. Ara he hagut de començar de nou. La gent em deia que no podria acabar les curses. Crec que ho vam fer molt bé l'any passat”, diu Lascorz.

Les il·lusions no s'acaben aquí. Igual que Isidre Esteve, un bon mirall per a Lascorz, anar a un Dakar seria ara mateix el somni més ambiciós. “Seria l'objectiu, però costa molts diners. Però la il·lusió hi és. Arribar allà i fer-ho bé. Si pogués hi aniria ara mateix”, assegura amb valentia. “Guanyant el campionat d'Espanya podríem aconseguir més patrocinadors i tot seria més fàcil”, hi afegeix. “A Isidre el conec. Ha patit molt i sé que li ha costat arribar. Ell potser és més mediàtic en l'àmbit nacional que nosaltres. Però si ell hi pot anar, per què no nosaltres?”, afirma.

La velocitat i l'adrenalina no han minvat gaire en l'esperit de Lascorz, un exemple de superació, que ara per ara en vol més. “Ara mateix ho necessito. Ho he provat i sé que puc estar davant. Sobretot el que més difícil veia era poder competir per ser davant, perquè no tinc gaire força als braços”, reflexiona. El camí de readaptació per poder competir en cotxes no ha estat gens fàcil. Al principi no podia ni pujar a un cotxe. La falta d'equilibri que té al cos i la manca de sensibilitat als dits també dificulta la conducció. El cotxe s'ha hagut d'adaptar a les seves limitades condicions, de les quals treu un rendiment extraordinari gràcies a la seva experiència, intuïció i perícia, que es mantenen intactes. “Porto el volant amb una mà. No tinc sensació al cos en un revolt. Ho noto pel volant i per la meva experiència. Són molts anys i el fet d'haver corregut a Superbikes m'ajuda lògicament”, explica.

El drama de Salom

La recent mort de Lluís Salom no ha passat desapercebuda per a aquest etern amant de la velocitat. “L'escapatòria trobo que estava una mica malament. He sentit el que deia la telemetria i tal, però crec que l'escapatòria hauria d'haver estat millor, més oberta i amb graveta”, opina Lascorz, que va més enllà. “Em vaig enfadar molt perquè vaig trobar l'accident molt similar al meu. Ell va xocar contra la moto i jo contra un mur, però tots dos sense gaire escapatòria. El circuit on va tenir ell l'accident el canvien, però Imola segueix igual”, diu l'expilot de Superbikes, que també ha seguit les lluites de Rossi, Márquez i Lorenzo en el mundial de Moto GP. “Són pilots molt mediàtics. Són els primers que han de ser legals. No em va agradar gaire el comportament de Rossi. Crec que no va estar bé quan va tirar a terra Márquez. Però també entenc que quan tens un pilot a sobre tota l'estona al final et canses. Has d'entendre els dos pilots”, afirma Lascorz, que relativitza el seu passat als circuits. “Les carreres no les trobo tant a faltar, perquè és un circ. El que sí que trobo a faltar és sortir amb moto amb els amics com abans un cap de setmana i picar-me”, diu.

“Tot és un risc. El que tu assumeixes per anar ràpid”, diu Joan, que ja ha demostrat malgrat les limitacions que no ha perdut l'olfacte competitiu, en aquest cas sobre quatre rodes. “Crec que malgrat la lesió que té, és potser el pilot més ràpid amb qui he anat”, diu Brugué, el seu copilot. “Ens dóna moltes idees, ens contagia el seu esperit de superació i ajuda molt la gent amb problemes similars”, diu Vanessa Pedret, coordinadora de la 17 Foundation, creada per l'entorn de Lascorz amb l'objectiu de revolucionar i millorar la mobilitat de les persones amb discapacitat.