Nit gairebé rodona la que es va viure ahir al Camp Nou. El Barça va estar a punt de recuperar la primera plaça del seu grup en la Champions després de superar l'Ajax, però un gol en el minut 87 del PSG a Nicòsia contra l'Apoel obligarà els de Luis Enrique a guanyar-se la primera plaça. La cita contra el conjunt holandès havia adquirit més rellevància, precisament, després de l'ensopegada a París en la segona jornada de la lligueta. El partit també va servir per demostrar que l'equip arriba en bones condicions al clàssic de dissabte al Bernabéu, sobretot si tenim en compte la cara mostrada en la primera part. En espera de saber si finalment Luis Suárez jugarà d'inici a Madrid, el Barça se seguirà sustentant en la fabulosa connexió que formen Leo Messi i Neymar, que marquen per cinquè partit consecutiu –Granada, PSG, Rayo Vallecano, Eibar i Ajax.

Fidel a les rotacions, Luis Enrique les va mantenir i va tornar a sacsejar l'equip en un partit en què no s'esperaven gaires experiments. A la porteria, l'errada a París no va pesar a Ter Stegen, que va continuar sota els pals. Els laterals van ser per a Alves i Alba, mentre que a l'eix el tècnic asturià va optar per jugar amb Piqué i Bartra, una parella que va funcionar perfectament en el partit contra el Rayo Vallecano a Madrid. Mathieu, que serà titular amb tota seguretat al Bernabéu, va ser un dels descartats. Els problemes físics de Busquets es van confirmar i també es va quedar a la graderia, fet que va provocar que Mascherano repetís per segon partit consecutiu a la posició de mig centre, on va estar a un nivell molt alt contra l'Eibar. Rakitic i Iniesta, descansats, van ocupar els dos interiors i al davant, acompanyant la parella Messi-Neymar, Pedro, necessitat d'una bona dosi de confiança.

El Barça i l'Ajax comparteixen estil, el seu ADN futbolístic beu de les mateixes fonts, però ara mateix, el conjunt holandès no pot competir en igualtat de condicions contra el blaugrana. I menys fora de casa. La lliçó que els de Frank de Boer van donar la temporada passada als de Martino a Amsterdam difícilment es repetirà perquè, a diferència d'aquell equip, l'actitud actual és totalment diferent i les idees estan molt més clares.

Set minuts va durar la resistència holandesa després d'uns primers instants de tempteig, amb el Barça movent amb certa lentitud la pilota i facilitant les basculacions de l'Ajax, intentant mostrar una irreal solidesa defensiva perquè, com el Barça, sense pilota sempre tendeixen a patir. Quan la tenien, això sí, no la rifaven, encara que tampoc els durava gaire als peus per la bona pressió blaugrana. En la primera combinació ràpida, però, els de Luis Enrique van obrir la llauna amb una autèntica obra d'art. Va ser Neymar, allargant el seu idil·li amb el gol –ja n'ha fet 10 aquesta temporada– després de culminar una jugada iniciada per Iniesta i que també va tenir la col·laboració de Pedro, que va fer la paret amb l'argentí abans que aquest cedís la pilota a l'esquerra, on el brasiler va superar Cillesen amb una preciosa rosca al pal llarg. Definició al més pur estil Henry.

Quan el Barça combinava amb rapidesa, les ocasions es generaven de manera constant i tres minuts després Messi en va tenir una de molt clara després de rebre una bona passada d'Alba, però el seu xut se'n va anar als núvols. A l'Ajax, jove i perjudicat per les baixes, li començaven a tremolar les cames i el malson d'una nova golejada se'ls va aparèixer quan en el minut 23 Messi va fer el segon després de rebre una excel·lent assistència a l'interior de l'àrea d'Iniesta, a qui ahir es va veure molt més fresc de cap i de cames que en els últims partits. El Barça s'agradava mentre que l'Ajax patia perquè ni arribava, ni la pressió li acabava de funcionar i al darrere no era sòlid. I el suïcidi d'anar totalment cap endavant el deurien descartar quan en un contraatac ràpid Pedro va tenir el tercer a tocar, però va topar amb la fusta. Un gol li hauria anat meravellosament, al canari. Abans del descans, una ocasió per a cada equip. La de l'Ajax, regalada per un descuit de Gerard Piqué dins de l'àrea davant Kishna, mentre que la del Barça va arribar després d'una excursió d'Iniesta al més pur estil Messi, driblant rivals a tort i a dret, fins a endinsar-se a l'àrea.

El segon temps va començar amb un gol ben anul·lat a Messi per fora de joc després d'un refús a un xut de Pedro i amb una nova jugada individual del geni argentí que va acabar amb una rematada al lateral de la xarxa. L'Ajax, sense gaire a perdre i fidel a la seva mentalitat, no va recular per defensar el resultat, sinó que va fer un pas endavant.

La placidesa del partit va provocar que Luis Enrique comencés a pensar en el duel de dissabte al Bernabéu, i després del primer quart d'hora de la segona meitat va retirar del camp Neymar per donar entrada a Sandro i cinc minuts després a Messi per Munir. L'argentí, per als malpensats, va deixar el terreny de joc sense fer males cares, aplaudint el públic i saludant els companys en asseure's a la banqueta. En el minut 31, va ser el torn d'Iniesta, que va cedir el lloc a Rafinha, que no jugava des de la segona jornada de lliga. Tots tres arribaran en plena forma al Bernabéu.

A les acaballes, el partit va entrar en una petita fase de descontrol que l'Ajax va saber aprofitar per fer un gol, obra d'El Ghazi, que va obligar tot el Camp Nou a estar amb l'ai al cor durant uns minuts, fins que Sandro va posar fi al sofriment després de definir a la perfecció amb l'esquerra un bon contraatac. Just després del tercer gol, l'àrbitre va xiular el final.