L'esperat debut de Luis Suárez no va servir de res ahir a un Barça que va sortir derrotat del Santiago Bernabéu per les seves pròpies errades, alguna més pròpia d'un equip de regional que d'un dels millors equips del món. L'uruguaià va fer uns bons primers minuts, en què va assistir Neymar en el gol, però va sucumbir quan els seus companys van regalar un penal, un gol de córner i un altre en una jugada una mica còmica. Tres accions que van deixar en no res la bona primera part feta per un equip blaugrana que es va quedar sense resposta en la segona. Ni en atac ni en defensa, sent superat pels blancs, un grup que ha modificat el seu estil per convertir-se en més tocador, sense oblidar, però, la seva velocitat.

El 0-3 d'Anfield contra el Liverpool havia provocat que el Real Madrid arribés envalentit al clàssic. Pensaven que passarien per sobre del Barça com ho havien fet amb els anglesos. La sensació que es podia palpar en l'ambient del Santiago Bernabéu abans del partit era de superioritat. Una mica inflats, estaven els blancs. I el Barça va aprofitar que els d'Ancelotti encara estaven pensant en el seu bon partit d'Anfield per avançar-se en una de les primeres accions del partit. Luis Enrique va apostar per Luis Suárez. L'uruguaià havia complert divendres la sanció de quatre mesos que li va posar la FIFA per haver mossegat l'italià Chiellini en el mundial del Brasil. No tenia ritme de competició, però no tenia cap sentit que un davanter de la seva qualitat es quedés a la banqueta. I una de les primeres pilotes que va tocar la va convertir en un gran canvi de joc cap a Neymar que el brasiler va aprofitar. Pepe va fallar, molt fluix i desubicat durant tota la primera part, i el crac blaugrana va posar la pilota ajustada al pal esquerre de la porteria de Casillas després de trobar un bon forat pel mig.

El Barça s'avançava molt aviat, però havia de suportar el setge dels blancs en els següents minuts. Luis Enrique, a banda de Suárez, va apostar també per Xavi per tenir més possessió de pilota. I per Piqué com a central per desplaçar Mathieu a la banda esquerra i tancar amb defensa de tres per tal d'evitar els contraatacs sempre perillosos dels de Carlo Ancelotti. El Barça guanyava en control del joc, però amb l'absència de Rakitic perdia potencial defensiu per la banda dreta. I va ser per allà, amb un Marcelo inspirat, per on van arribar les jugades de més perill dels locals. De perill autèntic, però, només un cop de cap de Benzema que va anar a petar contra el travesser de la porteria de Bravo. Un nou pal permetia al xilè continuar amb la imbatibilitat.

El setge dels blancs va durar set o vuit minuts, fins que el Barça va tornar a tenir la pilota i a crear perill. Messi i Neymar haurien pogut posar el resultat més favorable als blaugrana en dues accions gairebé consecutives. La primera, una altra magnífica centrada de Luis Suárez amb posterior rematada de Messi que Casillas va enviar a córner en una acció que va recordar el gran porter que va ser. La segona, una passada de Messi que no va aprofitar Neymar perquè Carvajal va estar més ràpid. Van ser dues oportunitats per fer més gran l'avantatge, curiosament les últimes d'un Barça que va entrar a partir dels últims minuts de la primera part en caiguda lliure per culpa d'errades impròpies d'un equip del seu nivell.

Després del partit és fàcil dir-ho, però sembla evident que Luis Enrique no va estar encertat en totes les seves edicions. Especialment en els canvis que va fer en la línia defensiva. Es va criticar molt el fitxatge de Mathieu aquest estiu, però el francès havia complert fins llavors com a central. Ahir, el tècnic asturià el va posar de lateral, sacrificant Jordi Alba. El Barça ataca molt amb els laterals i amb Mathieu no va treure cap rendibilitat a la banda esquerra. El francès va semblar perdut durant molts minuts i nul quan es va sumar a l'atac. I si a la seva poca productivitat s'hi afegeix que Piqué va fer aigües en moltes accions, la conclusió que es pot treure és que l'invent no va funcionar. Va ser una acció difícil d'entendre de Piqué la que va donar l'empat al Real Madrid, quan semblava que el segon gol blaugrana estava més a prop. Centrada de Marcelo i mans de Piqué des de terra quan intentava tapar la centrada. Cristiano Ronaldo no va fallar i va deixar la imbatibilitat de Bravo en 754 minuts.

La segona part havia de començar amb les forces igualades, però el Barça va decidir regalar dos gols més al Real Madrid. Dues jugades de passerell van donar el triomf als blancs en els primers minuts de la segona part. La primera, un clàssic en un clàssic. Córner a favor del Madrid i rematada de cap d'un jugador blanc tot sol. Pepe havia fet una primera part horrible, però es va guanyar el reconeixement dels seus amb un gol. El Barça no va reaccionar i minuts més tard va regalar el tercer. Un gol facilitat per un equip de barri. Córner a favor del Barça. Des de la banqueta es decideix canviar Xavi, que era el que l'anava a llançar, quan els manuals diuen que no s'han de fer canvis en les jugades a pilota aturada. Rakitic, el seu substitut, el llança malament, curt, i el Madrid fa un refús en llarg al qual corren Isco, Iniesta i Mascherano. Els jugadors del Barça no s'entenen, topen entre ells i deixen la pilota a Isco perquè completi un contraatac amb passada a Benzema, que no perdona. Típic contraatac del Real Madrid, com el de la final de la copa del curs passat.

Amb aquell gol, el Barça, que va perdre Iniesta per lesió, va deixar de creure en les seves possibilitats i el Real Madrid va jugar a plaer fins que Gil Manzano va indicar el final del partit. De fet, durant alguns minuts es va veure un Real Madrid més proper al Barça que al Real Madrid, amb menys protagonisme de Cristiano i amb més d'Isco, que va completar un gran matx, Modric, Benzema, Kroos i James. El Madrid va guanyar amb justícia aprofitant les facilitats que li va donar el Barça, que manté un punt d'avantatge però que haurà de continuar treballant, i molt, si vol guanyar aquesta lliga.