No hi ha res com un gran partit de futbol per posar fi a dues setmanes d'especulacions i dubtes. No hi ha res com tenir al teu equip el millor jugador de la història per posar les coses a lloc. No hi ha res com posar una pilota als peus a Messi per posar fi als rumor i comprovar que l'argentí encara pot donar molts moments de glòria al barcelonisme. Com al Camp Nou no hi estarà enlloc. No hi ha res com veure com celebra els gols Messi perquè tothom quedi tranquil i no s'amoïni per les declaracions del crac d'aquesta setmana en què deixava una porta oberta a la sortida del Barça en un futur. Messi és el millor futbolista de la història i ahir, dies després d'aquelles manifestacions inquietants, va fer més gran la seva llegenda superant Telmo Zarra com a màxim golejador de la història de la lliga. Necessitava un gol per igualar la marca del llegendari davanter de l'Athletic. En va fer tres i va deixar el registre, que anirà augmentant, en 253. Tres gols que van servir perquè l'equip de Luis Enrique golegés el Sevilla –arribava fent por i va marxar amb la cua entre les cames– i recuperés la confiança perduda els últims partits abans de l'aturada de seleccions.

Perquè les dues setmanes sense futbol a Can Barça havien donat per a molt. Sobretot perquè en els tres partits abans de l'aturada de la lliga, l'equip havia acumulat dues derrotes i una victòria aconseguida en un dels pitjors partits dels últims anys. Ambient enrarit, l'oposició a la junta directiva movent-se, crítiques al joc dels de Luis Enrique i les inquietants manifestacions de Messi havien amanit la prèvia del partit contra el Sevilla, que s'havia convertit en més que un examen per a l'equip blaugrana. El Barça no es podia permetre una nova ensopegada. Més tenint en compte que el Real Madrid, instants abans, havia golejat, un partit més, l'Eibar. I el rival es presentava complicat. Cap equip d'Unai Emery ha guanyat el Barça, però el tècnic basc sempre posa problemes als blaugrana. Aquest Sevilla, cinquè a la classificació, és un dels conjunts a tenir en compte aquesta temporada. Ordenat sempre, lluitador i amb homes perillosos en atac, pot donar més d'un ensurt. No va ser ahir, aquest ensurt. El Sevilla va decebre, excepte en els primers instants de la segona part. Bravo va ser un espectador durant moltíssims minuts i va haver d'intervenir ben poc. S'havia parlat molt de com de bé jugaven els andalusos, però es van dedicar a defensar de manera numantina, amb molts homes prop de l'àrea de Beto i Bacca moltes vegades jugant de lateral. Però ni així es van salvar d'una golejada. Potser també perquè ahir el Barça va pressionar com en les millors ocasions. Moltes pilotes va recuperar un notable Busquets, Alves i Alba van ser incisius en atac i Piqué, que recuperava la titularitat, segur en defensa i ajudant en la creació. Amb Xavi una vegada més comandant les operacions, i amb els tres del davant jugant com els àngels. Especialment Messi.

L'argentí havia creat dubtes sobre el seu futur aquesta setmana. Ahir el Camp Nou li va deixar ben clar, cada vegada que va fer un gol, que vol que vesteixi sempre de blaugrana. Cada vegada que aconseguia una nova fita. Perquè Messi va ser l'encarregat d'obrir el marcador amb un espectacular llançament de falta en el minut 21. L'invent de l'esprai li va perfecte a Messi. Amb les barreres ben posades i sense possibilitat d'avançar-se, els seus xuts amb paràbola són moltes vegades mortals. Molt més, encara que no ho sembli, que quan xuta Cristiano. Va marcar el primer Messi i el Barça hauria pogut liquidar el partit en els últims moments de la primera part, en dues oportunitats de Alba i Neymar que un defensa i Beto es van encarregar d'enviar a córner.

Els primers minuts de la segona part van ser els pitjors del blaugrana, que van quedar afectats per l'empat del Sevilla, que va marcar sense xutar a porteria. Va ser Jordi Alba qui va introduir la pilota al fons de la porteria de Bravo després d'una centrada de Vitolo. No va poder dubtar gaire l'afició del Barça del seu equip, perquè Neymar no va trigar ni un minut a respondre amb el que és el seu onzè gol a la lliga. El va fer de cap, el brasiler. No va poder dubtar l'afició, però sí que va semblar que ho feien els homes de Luis Enrique. Durant uns minuts el partit va embogir. Al Barça no li convenia que es trenqués. I quan semblava que això podia passar, va arribar el gol de Rakitic, que va deixar el Sevilla sense esma ni forces per continuar intentant-ho. El croat va marcar de cap i no ho va celebrar. Sí que ho va fer Luis Suárez. L'uruguaià encara no s'ha estrenat com a golejador, però va tornar a fer un bon partit, assistint de nou. Seva va ser la passada del tercer gol blaugrana. Ja en són quatre.

Fins al final, el Camp Nou va assistir a un recital de Messi, amb dos gols més de l'argentí. Messi va superar Zarra en un gran contraatac. Ell el va conduir i Neymar va demostrar que coneix bé les jerarquies. El podia haver acabat el brasiler, però va preferir que Messi fes el 252è gol a la lliga. El Camp Nou va corejar el seu nom i Messi va ser mantejat pels companys, que encara van assistir a una nova obra d'art de l'argentí. El cinquè gol va ser marca de la casa. Diagonal, teva-meva amb Neymar i xut ajustat al pal per fer encara més gran la llegenda. Queia el Sevilla, el rècord de Zarra i tornava la tranquil·litat al Camp Nou. Com a mínim, a la plantilla. Potser no tant a la llotja. El president, Josep Maria Bartomeu, haurà de prendre nota dels xiulets que li va dedicar una part del Camp Nou quan va sortir als marcadors en el vídeo que el club va dedicar a la seva gran estrella.