El 22 de gener els periodistes Jordi Finestres i Xavier García Luque van retornar al FC Barcelona un document històric: els estatuts del club redactats l'any 1940 al dictat de les autoritats franquistes. Una còpia d'aquell text es trobava a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat, i va ser trobada casualment per Luque i Finestres mentre recopilaven informació per fer el llibre El Barça segrestat, que explica la tèrbola etapa que va haver de passar el club blaugrana durant els primers temps del franquisme. “Els vam trobar en un lloc on no tocava, arxivats amb documentació relativa al Barça, però d'una altra època”, explica Xavier García Luque. “Se sabia que existien, però el club no els tenia”, comenta, en aquest sentit, Jordi Finestres. Aquesta troballa casual permet, en qualsevol cas, que tots els estatuts amb què s'ha governat el Barça durant els seus gairebé 116 anys de vida formin part del seu patrimoni i es trobin al Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona.

Un total de 38 articles, agrupats en deu capítols, formen els estatuts del 1940, que estan validats per la signatura del president d'aquell moment, Enric Piñeyro, el marquès de la Mesa de Asta, i la del secretari de la junta, el metge Joan Agustí Peypoch. A diferència dels anteriors estatuts del club blaugrana, estan escrits en llengua castellana i eliminen qualsevol mesura de control que els socis del Barça tenien sobre els seus dirigents que, a partir d'aquell moment, serien designats a dit, a través de la federació catalana, la federació espanyola i la Delegación Nacional de Deportes. Desapareixien les assemblees de socis, les comissions econòmiques, els informes econòmics per als socis i, per descomptat, les eleccions presidencials. “Amb uns estatuts com aquests, imposats d'aquesta manera, qualsevol altre club que no fos aquest hauria desaparegut”, sosté el vicepresident de l'àrea institucional, Carles Vilarrubí. “Gràcies a l'ADN del club i al país que tenim al darrere, el Barça continua existint i continua mantenint la seva identitat”, afegeix.

En la mateixa línia que Vilarrubí, el periodista i historiador Jordi Finestres assegura que durant el procés de recerca de dades per a El Barça segrestat va topar amb “agradables sorpreses de compromís de fermesa davant dels principis inalterables del Barça, com el vincle de l'entitat amb la ciutat, el país i la societat catalana”. D'altra banda, el també periodista i historiador Xavier García Luque destaca que els estatuts del 1940 mai no
es van editar: “No són cap llibret,
relligat i ben presentat, són, senzillament, uns papers escrits a màquina, nou folis en total. Se'n devien fer les còpies justes per enviar als organismes legals, a les federacions.” El document que va ser entregat al FC Barcelona, que serà
exposat al museu a la zona dedicada a la postguerra, és, doncs, una còpia de la còpia que es guardava a l'Arxiu Nacional de Catalunya. García Luque conclou, en tot cas, que aquest és un document vergonyós, no precisament per al Barça, i que és una prova fefaent de l'intent que es va fer de desnaturalitzar el club.