Per aconseguir el triplet, el Barça havia de guanyar la copa abans de viatjar la setmana vinent a Berlín a buscar la cinquena Champions de la seva història. I els de Luis Enrique no van fallar. Van guanyar amb certa comoditat la vint-i-setena copa de la seva història gràcies a una molt bona primera part i a una estratosfèrica actuació de Leo Messi, que va decidir el partit quan i com va voler.

Van ser uns deu minuts que el Barça va trigar a acostumar-se a jugar al Camp Nou com a visitant. Els blaugrana no s'havien pogut canviar al seu vestidor i quan va saltar al camp van veure que hi havia majoria d'aficionats de l'Athletic. Un mal costum sempre que aquests dos equips s'enfronten en una final de copa. Van ser més perquè, com en les dues anteriors finals entre bascos i catalans, les entrades de la federació van anar a parar a aficionats de l'Athletic. Es va veure perfectament al camp quan les dues aficions van confeccionar els seus respectius mosaics. Deu ser inútil queixar-se al president de la federació espanyola. Sí, els aficionats de l'Athletic eren majoria, però no tenen Messi. Després de deu minuts de vigilància entre els dos equips, el Barça es va convertir en una piconadora futbolística. Va marcar dos gols abans de la mitja part, però podria haver sentenciat la final. Herrerín ho va impedir amb unes quantes intervencions de mèrit. La primera a una bona rematada de Luis Suárez, poc després que Velasco Carballo va anul·lar de manera injusta un gol de Neymar. La passada en diagonal de Messi és un dels grans perills dels blaugrana durant tota la temporada. Els rivals en són conscients, però no poden o no saben aturar-la. Possiblement perquè l'argentí és molt més que un golejador. Messi és el futbol, el millor futbolista de tots els temps. I tot el que es proposa fer ho fa amb encert. Una de les seves clàssiques passades en diagonal la va rematar Neymar a la xarxa en el minut 10, però el jutge de banda va errar aixecant la banderola. La decisió va fer enfadar Messi, que encara es va empipar més uns minuts després quan Balenziaga li va fer l'enèsima falta. El lateral de l'Athletic només podia aturar Messi amb patacades i agafant-lo de la samarreta. L'àrbitre en va deixar sense castigar una i va fer enfadar la bèstia. No van passar ni dos minuts quan l'argentí es va inventar una d'aquelles jugades que converteixen qui la fa en llegenda. Una més, perquè Messi és capaç de brindar recitals de futbol un partit rere l'altre i l'altre i l'altre. Va agafar la pilota a la banda i es va escapar per velocitat, potència i habilitat dels quatre jugadors que l'envoltaven. Els jugadors de l'Athletic encara no saben com ho va fer. Quan va ser a l'interior de l'àrea, canonada i gol.

La sorollosa afició de l'Athletic va callar de cop. No tenia més remei que admirar el més gran del genis. I amb l'argentí com a líder, el Barça va anar creant oportunitats. L'Athletic havia jugat fins aquell moment a deixar passar el temps, però no va poder reaccionar a l'allau de joc blaugrana. Els futbolistes de Luis Enrique s'agradaven i eren superiors en totes les zones del camp. Des de Ter Stegen fins a Neymar. Va ser precisament el brasiler el protagonista de dues accions de perill molt consecutives. Una rematada va anar a fora i l'altra la va aturar Herrerín, que també va evitar el gol de Piqué després d'una bona rematada de cap del central català. El Barça jugava amb l'Athletic però no feia més gran la diferència en el marcador. El trident s'exhibia, però no marcava. Luis Suárez no va arribar, quan es complia la mitja hora, a una bona centrada de Jordi Alba, però sí que va servir poc després el segon gol a Neymar. Gran jugada col·lectiva amb Rakitic i Suárez trencant la defensa basca abans que l'uruguaià cedís la pilota a Neymar perquè l'empenyés al fons de la porteria.

La final ja quedava gairebé sentenciada abans de la mitja part, com havia passat en l'última que havien disputat els dos equips fa tres anys al Calderón. I el resultat encara podria haver estat més clar si entre Herrerín i el pal no haguessin evitat un altre gol de Messi en un llançament de falta en l'últim minut.

Com havia passat fa tres anys a Madrid, el Barça va sortir més relaxat en la segona part. Amb més motiu si cal aquesta vegada. Aquella final era l'últim partit de la temporada. Aquesta vegada, els blaugrana encara tenen un partit més. I quin partit, una final de Champions que pot suposar per al club el segon triplet de la seva història. Hi va haver temps, però, per a un altre gol de la bèstia. Ja amb Xavi sobre el terreny de joc perquè Iniesta descansés i el capità visqués des de la gespa la seva última final de copa amb el Barça, Messi va fer el tercer. Un gol de pur davanter. Un gol propi de qui mai en té prou. Perquè quan el partit estava més adormit que mai va ser capaç de guanyar l'acció a tota la defensa de l'Athletic i va arribar a una pilota que havia posat Dani Alves a l'interior de l'àrea. Quedava un quart d'hora perquè acabés una final que va premiar l'Athletic amb un gol de cap d'Iñaki Williams, la seva nova perla. Un premi a la seva trajectòria en la competició. Excel·lent, fins que va topar amb un Barça que ja té dos títols i dissabte buscarà el tercer a Berlín contra el Juventus. Això encara no s'ha acabat.