Després del 0-5 del 74, del 0-3 amb un Ronaldinho aplaudit i del 2-6 del Barça de Guardiola, els blaugrana van tornar a situar un partit majúscul en la història dels clàssics al Santiago Bernabéu amb un 0-4. No només van marxar de Madrid més reforçats en el lideratge –ara la diferència ja és de sis punts–, sinó que van infligir un cop moral al Madrid que el pot ensorrar en una crisi de conseqüències imprevisibles, perquè el públic blanc ja no mira només cap al camp, sinó també cap a la llotja. Va ser una humiliació i una lliçó futbolística en tota regla. Un bany de realitat que els madridistes trigaran a oblidar. Perquè més enllà del doblet de Suárez i els gols de Neymar i Iniesta, va quedar palès que la diferència entre els dos equips segueix existint i que, lluny d'escurçar-se, s'amplia. El Madrid va acabar fora de si i amb un sentiment d'impotència total, mentre que el Barça era feliç i tenia, fins i tot, la sensació que potser encara va perdonar una golejada més escandalosa.

En les alineacions ja va quedar clar qui arribava al clàssic més necessitat. Luis Enrique, tranquil i confiat, no es va voler precipitar i va deixar Messi a la banqueta. Dos mesos fora dels terrenys de joc era massa temps per sortir de titular en un partit de tanta exigència, i amb tres punts d'avantatge no calia arriscar. Va formar amb la teòrica defensa titular, amb Alves, Piqué, Mascherano i Alba, mentre que al mig del camp se la va jugar amb Rakitic, que va acompanyar Busquets i Iniesta. Sergi Roberto va seguir tenint la confiança del tècnic asturià i va ocupar la plaça de Leo desplaçat a la banda dreta de l'atac en una nova mostra que ara mateix és un futbolista imprescindible al Barça.

En l'onze del Madrid, però, es notava que l'equip blanc arribava a la cita amb més urgències. Rafa Benítez va fer cas dels pesos pesants de la plantilla i va sortir amb un onze lleugerament més ofensiu, i va deixar a la banqueta Casemiro per fer entrar James al mig del camp. Al darrere va formar amb Danilo, Ramos, Varane i Marcelo –recuperat–, i al davant, amb Ronaldo, Bale i el retornat Benzema.

L'aposta no li va sortir gens bé, perquè el seu equip va ser una joguina a les mans d'un Barça que va fer amb ell el que va voler. El primer temps va ser una autèntica exhibició. Els blaugrana van marejar el Madrid explotant al màxim el seu joc de possessió i posició, i van fer córrer d'una banda a l'altra del camp els madridistes, que, descoordinats en la pressió, no arribaven a tallar el joc blaugrana i, quan ho feien, era tard i fent faltes, algunes de les quals, prou dures. El Barça va ser pacient i no va voler arriscar en les passades, perquè sabia perfectament que les pèrdues contra el Madrid, un equip molt ràpid, poden ser letals.

I tocant i tocant, va anar generant perill. Ja en el minut 6, una bona obertura de Piqué cap a Alba va acabar amb la pilota als peus de Neymar, que va xutar massa alt. El primer gol no va trigar a arribar. Un seguit de passades entre Piqué i Busquets va acabar generant un espai perquè Sergi Roberto rebés la pilota i fes una diagonal fantàstica per acabar assistint dins l'àrea Luis Suárez, que, sense pensar-s'ho, va definir al primer toc amb l'exterior del peu. Tres minuts després, Rakitic ho va provar de lluny i, en el 24, Neymar de falta directa. Un minut després, qui va estar a punt de marcar va ser Sergi Roberto. El Madrid seguia sense aparèixer.

En el minut 25, Mascherano, per lesió, va haver de deixar el seu lloc a Mathieu, i el canvi va coincidir amb un parell d'aproximacions madridistes sense gaire transcendència, perquè la possible reacció va ser un miratge. El Barça va seguir amb el seu domini i el va traduir en un segon gol després d'una bona recuperació de Suárez, que la va cedir a Iniesta i aquest, cap a Neymar, que va fer passar la pilota per sota el cos de Keylor Navas. I en el 45, el brasiler va tenir la sentència, però Marcelo va treure la pilota sota els pals. El Bernabéu estava atònit i indignat amb el que estava veient, i va omplir les grades de mocadors blancs i de crits de “Florentino, dimissió”. Feia minuts que ja havien canviat els xiulets a Piqué pels xiulets als seus propis futbolistes.

La segona meitat va començar amb dues ocasions consecutives del Madrid. En la primera, Marcelo va aprofitar una errada d'Alves i, en la segona, Bravo es va estirar d'allò més bé per enviar a córner un bon xut de James. Els blancs confiaven en la remuntada, però el Barça va ser cruel i Iniesta, ahir sublim, va fer callar el feu madridista amb un xut a l'escaire després d'una deixada de tacó de Neymar des de la frontal. De nou, l'afició blanca va treure els mocadors, va demanar el cap del seu president i va reclamar onze Juanitos al camp. Per si no en tinguessin prou, Luis Enrique va fer entrar Messi.

Bravo va tornar a excel·lir traient un gol cantat a Cristiano en un contraatac ràpid, però el Barça va tornar a colpejar mitjançant Luis Suárez, que va rebre d'Alba i, després d'aguantar a la perfecció, va definir amb un xut creuat davant de Navas. Alguns madridistes van començar a desfilar cap a casa, mentre que d'altres es van quedar per aplaudir Iniesta quan Luis Enrique el va retirar del camp com a homenatge pel seu partidàs i per premiar Munir.

Els minuts finals van servir perquè Bravo es tornés a lluir en dues rematades de cap de Benzema i Cristiano, perquè Isco perdés els nervis i s'autoexpulsés amb una entrada criminal sobre Neymar i perquè Munir perdonés la maneta en una rematada fàcil. Piqué es va desesperar darrere seu. Volia el cinquè per segellar una lliçó a casa de l'etern rival que passarà a la història.