El Girona ha d'apagar amb certa urgència un incendi si no vol socarrimar una temporada que ha de ser tan històrica (o més) que la 2012/13. Amb 10 punts de marge sobre el setè classificat i el play-off encarrilat, sobta que Pablo Machín digui: “La nostra lluita està molt per damunt del que la institució es mereix”, i que el capità, en aquesta mateixa línia, insisteixi: “No mereixem el tracte que estem rebent.” Els draps bruts s'han començat a airejar, i això denota que la desesperació ha arribat al vestidor. I que no se n'anirà fins que arribin les solucions. El president, Francesc Rebled, no va voler fer cap tipus de declaració ahir per no atiar més el foc i descontrolar-lo qui sap si de manera definitiva. De fet, el més probable és que el missatge del tècnic i del vestidor no anés dirigit a Rebled, sinó directament a la propietat.

El 9 d'abril s'acosta sense pausa i des que es va ajornar l'anterior data de sortida del concurs de creditors –el 19 de febrer– no ha transcendit que les negociacions de venda hagin avançat. La setmana passada es continuava parlant amb Ricardo Pini. I el grup de Pere Guardiola es mantenia a l'expectativa. S'ha entrat en una fase en què ja no se sap qui té la paella pel mànec i, per complicar-ho una mica més tot, l'equip està oferint símptomes de debilitat. Si el preu de la venda depèn dels resultats, de les sensacions i de les possibilitats d'ascens, el Girona ha perdut valor.

La venda, però, continua sent l'única sortida possible si no apareixen els diners per un altre costat. La Lliga de Futbol Professional ha tancat l'aixeta –va denegar un avançament (un altre) al club– i Josep Delgado té el marge de maniobra molt reduït. Ja no es necessiten aquells famosos 380.000 euros de fa un mes i mig, sinó gairebé tres vegades més per fer front als impostos i els pagaments sobre la massa: les nòmines es van apilonant i el deute continua creixent. Sense fre.

I no sortir del concurs el 9 d'abril és la guillotina definitiva. Ja no hi haurà cap més ajornament. I si el club entra en procés de liquidació, tal com li ha passat a l'Albacete, està sentenciat perquè la llei no preveu poder sortir-ne. Encara que després es trobin els diners o es pugi a primera divisió.

Amb aquest panorama, la davallada esportiva de l'equip és un problema molt menor en comparació amb el que li pot venir a sobre al Girona com a entitat. Ni el fet de tenir un any més assegurat esportivament a la LFP és ara mateix una garantia de supervivència. I el desànim sembla haver-se encomanat a la graderia, que amb prou feines omple mig aforament en la millor temporada de l'equip. Fins i tot diumenge es van sentir xiulets de desaprovació contra el joc de l'equip, que té el play-off d'ascens més que encaminat.