El Manchester City, a l'horitzó
Pere Guardiola negocia amb Ferran Soriano, director executiu del City, una entesa que vinculi el Girona amb un dels principals clubs europeus
El Manchester fitxaria Florian Lejeune i el deixaria cedit a Montilivi, i vol fer el mateix amb el davanter Rubén Sobrino, que pertany al Real Madrid i el curs passat va jugar a la Ponferradina
En silenci i sense voler fer passes en fals, el Girona, a través de Pere Guardiola, madura un acord amb el Manchester City que ja hauria superat els diferents nivells de negociacions i que estaria a punt de signar-se. Aquest seria un dels pilars del projecte que la nova propietat ha dissenyat a Montilivi i que té l'objectiu final de situar el Girona a primera divisió. Sense pressa, però al més aviat possible.
Rere TV Sport Events, la societat màxima accionista del Girona FC SAE que té com a caps visibles Samir Boudjemaa (director general) i Jean-Louis Dutaret (president), hi ha l'assessoria externa de Pere Guardiola, que és una de les peces clau de l'engranatge. El 30 de juny passat, en l'única aparició pública a Girona de Boudjemaa, Dutaret i Guardiola, el germà del tècnic del Bayern de Munic ja va deixar clar que el club de Montilivi tindria la possibilitat de rebre jugadors cedits de clubs de primer nivell. “S'ha de visualitzar que el Girona pot ser una bona porta d'entrada, o bé un bon escenari de formació de jugadors als quals els falten un o dos anys per acabar de fer eclosió”, va dir fa un mes i mig. I la seva relació amb Ferran Soriano i Txiki Begiristain ha situat el Girona a l'òrbita del Manchester City.
Lejeune, anada i tornada
Al club gironí, l'hermetisme és total. Però hi ha operacions que estan a punt de consumar-se o en fase candent i que no serien possibles sense un gegant al darrere. La més clara és la continuïtat de Florian Lejeune, un futbolista que en condicions normals hauria volat aquest estiu. El francès té una clàusula de rescissió de 300.000 euros, que és accessible per a tots els clubs de primera divisió que el volguessin. De fet, l'Eibar, tot i que no és un club comprador, estava disposat a pagar-los pel central. El defensa, de 24 anys, que va fer una temporada fantàstica (40 partits i 4 gols), havia despertat l'interès d'altres equips de la màxima categoria. Si res no es torça, Lejeune serà una de les apostes del Manchester City, que el comprarà i el deixarà cedit una altra temporada a Montilivi. El central és una de les peces cabdals en el 3-4-3 de Pablo Machín.
Rubén Sobrino, difícil
El davanter de la Ponferradina és ara mateix la gran prioritat del Girona per reforçar l'atac. No és una operació gens senzilla i cal fer-la a moltes bandes. Com en el cas de Lejeune, si el Girona volgués fer-s'ho tot sol, ja es podria acomiadar del punta de 23 anys, que aquest any ha jugat 41 partits amb l'equip del Bierzo. El curs 2013/14 va jugar 17 partits a segona A amb el filial del Madrid i la temporada 2012/13, tres (un d'ells a Montilivi, en l'última jornada de lliga).
Rubén Sobrino pertany a la Ponferradina (amb contracte fins al 2016) i té una clàusula d'1milió d'euros (500.000 serien per al club del Bierzo i 500.000 per al Real Madrid, amb prioritat en el dret de tempteig). El City també ha llançat la xarxa al davanter i està negociant amb el Madrid. Si hi ha acord, el jugador també acabaria a Montilivi en qualitat de cedit. L'operació, però, es molt més complexa que la de Lejeune, perquè el davanter té equips de primera divisió al darrere que volen apostar per ell. L'Espanyol, el Betis, el Vila-real i el Deportivo han preguntat pel punta.
Rubén Sobrino és una prioritat del Girona des de fa setmanes. El seu joc encaixa a la perfecció amb el que vol Machín. Malgrat que el curs passat li va faltar una mica de gol (en va fer cinc), és un dels davanters que més agraden al tècnic. Corpulent (1,82m), és tècnic, va bé per dalt i té capacitat per generar espais i joc.
Geli, Cárcel i Machín
L'arribada de la nova propietat ha estat tan suau que quan falten dues setmanes perquè comenci la lliga encara hi ha quatre o cinc incorporacions pendents. Tot i això, el degoteig d'indicis que darrere l'operació de compravenda hi havia un projecte prou sòlid s'ha anat constatant amb fets puntuals que es van succeir al llarg del mes de juliol. Un dels primers va ser l'arribada de Delfí Geli, que no hauria acceptat la presidència si no hagués tingut la certesa que existien garanties que el Girona deixaria de ser aquell club que normalment ha caminat al llindar del precipici i que ha estat més protagonista per aspectes extraesportius que esportius.
N'hi ha més: Quique Cárcel va refusar una oferta de primera divisió per ser el director esportiu de Las Palmas, que li va posar sobre la taula un contracte per a dues temporades amb opció a una tercera. Per acabar-ho d'adobar, Pablo Machín també va tenir la possibilitat de deixar el Girona a finals de curs i no ho va fer. A més, va signar un contracte per a tres temporades que el vincularà al club de Montilivi fins al 2018. Difícilment el tècnic de Gómara –és el mateix cas que el de Geli i el de Cárcel– hauria pres a cegues una decisió d'aquesta envergadura.
El Girona, d'altra banda, continua treballant en la renovació d'alguns jugadors. Les que més interessen són les del porter Isaac Becerra i la del migcampista Àlex Granell, que millorarien ostensiblement la fitxa però també incrementarien la clàusula. Aquesta última podria estar més ben encarrilada que la primera. També el club vol ampliar el contracte de Jaime Mata i mantenir-lo a Montilivi.