Hi ha qui diu que el futbol és una muntanya russa; d'altres defensen que es tracta d'un estat d'ànim i fins i tot hi ha gent que s'ho pren com si fos una qüestió de vida o mort. En aquesta dinàmica d'anades i vingudes s'ha anat movent l'Huracán de València, ja des de mesos abans de la seva creació l'any 2011 arran de l'acord amb el Torrellano Illice, de tercera divisió. Aquest primer pas va permetre als valencians comprar una plaça a segona B gràcies als estralls provocats per la crisi econòmica. Amb les idees clares, l'autodenominat tercer equip de València va partir de zero a la seva primera casa, Manises. Allà, el periodista Toni Hernández es va convertir en cap visible d'una aventura que ara perilla de debò.

En el futbol, el risc de dependre dels inversors és que algun dia poden marxar. I això és el que li ha passat al club valencià, que va gaudir de l'abric econòmic –sense que es fes públic– de la casa d'apostes Bet365. La idea era crear una tercera alternativa valenciana en el futbol professional. De recursos no en van faltar, i l'Huracán ha disputat des de la
seva creació tres fases d'ascens. Malauradament per al projecte, fallides.

Aquest estiu, tot i la decepció del darrer play-off,
es va tornar a configurar un projecte poderós amb jugadors vinguts del futbol professional. Tot eren flors i violes, fins que a l'agost els inversors que hi havia van tocar el dos. La situació des de llavors ha estat un malson que s'ha accentuat en l'últim mes. Els impagaments acumulats han passat factura i la plantilla s'ha quedat sola. El tècnic, Toni Seligrat, va marxar i ho va fer també el pare del projecte, Toni Hernández. Ara el club és a les mans de Carlos Sanchís. Però ningú no té recursos per assumir les responsabilitats econòmiques adquirides.

“Estem abandonats, sols. La comunicació amb la directiva és nul·la, ni tant sols s'apropen a preocupar-se de la nostra situació”, explica el capità, Paco Fernández, que és una institució, ja que va ser el primer fitxatge el 2011. El porter denuncia la desídia i la falta de solucions. “Sempre hem estat un projecte ambiciós i seriós i no m'esperava que això pogues arribar a succeir”, diu el valencià, que detalla com han estat els últims dies: “No cobrem, ens han donat de baixa de l'assegurança mèdica, estem sense serveis; si fins i tot ens hem de rentar les samarretes! Continuem treballant perquè estimem aquesta professió.” Igual de contrariat està el central català Migue –exjugador del Girona, entre altres equips–, que havia acceptat l'oferta de l'Huracán perquè “el projecte sempre havia esta seriós”. “Hi tenia antics companys que en parlaven la mar de bé.” El defensa vallesà denuncia que no havia viscut mai una situació com aquesta. “Per desgràcia, ja havia patit els impagaments anteriorment, però això és diferent perquè en els altres casos hi havia uns mínims. Aquí estem sols i la incertesa és molt gran”, relata el de Sant Cugat, que viu uns dies de transició, ja que la plantilla està negociant amb els gestors del club perquè els cedeixin les regnes. Volen autogestionar-se. “A través de l'AFE estem en converses, ja que veient que els gestors actuals no troben recursos, volem que ens ho deixin intentar a nosaltres”, diu Paco, que creu que no hi ha cap alternativa millor: “Veurem què passa, però si ens cedeixen l'entitat buscarem nous inversors i els obrirem les portes.” De moment, però, tot segueix en espera, ja que tal com explica Migue, “també cal veure com estan els comptes de l'entitat, fet que és una incògnita”.

En aquesta voràgine de males notícies, però, hi ha una cosa innegociable: el rendiment. L'equip segueix obtenint bons resultats i és vuitè, a dos punts del play-off. “És el nostre ofici i el compromís sempre serà màxim”, explica el capità, que també és pragmàtic: “Volem que el club se salvi, però tenim famílies i hem de rendir. Ara arribarà el mercat d'hivern i hem d'estar a un bon nivell, ja que si no se solucionen les coses, aquesta pot ser la sortida.”