El perfil
Takahisa Shiraishi, segon entrenador de l'Europa
Un catedràtic del 4-3-3
Taka és un estudiós del sistema en què s'emmiralla el cos tècnic de l'Europa, malgrat que ara hagi variat la seva aposta
En l'etapa com a futbolista, va jugar a l'Argentina i a França
Era un xaval de vint anyets i els dies en què no anava convocat, els tècnics del filial del Gimnasia y Esgrima La Plata argentí li deien que s'acostés igualment a la banqueta per prendre notes. “Taka, tu apunta tots els moviments, allò que vegis”, li deia l'entrenador, Gregorio Pérez. Ell, amb la disciplina inherent a la cultura japonesa, ho feia amb molt de gust. Era el que li agradava. Fins i tot més que jugar, descobriria poc després. Eren els primers passos, i n'ha fet molts, de l'ara segon tècnic de l'Europa, Takahisa Shiraishi. L'entrenador nipó, un estudiós i teòric del futbol, en especial d'un sistema que gairebé l'obsessiona, el 4-3-3, va començar a jugar-hi en plena adolescència, després d'haver tastat tots els esports possibles. I no li anava gens malament. De fet, de seguida va abandonar el Japó i la Universitat de Meiji, un prestigiós centre privat, i va provar sort a 18.000 quilòmetres. Un representant el va portar al filial del Gimnasia y Esgrima.
“Vaig arribar a l'Argentina sense saber ni una paraula de castellà i tot va ser molt xocant, perquè la cultura d'allà és radicalment diferent de la japonesa”, relata Taka, que va poder iniciar el seu camí futbolístic amb la condició d'agafar l'avió cada cop que tenia exàmens. Ja sobre la gespa, en els primers mesos veia circular la pilota però poc més: “No entenia l'idioma i no la rebia, l'adaptació no va ser fàcil.” Tot i això, Taka va estar-se a l'Argentina quatre temporades, fins que va decidir buscar noves oportunitats en el futbol francès. L'any 2000 va jugar al filial del Niça i després va militar al Blangac i el Ieras. Una experiència que marcaria la seva carrera, ja que va descobrir allò que no volia. “No ho vaig passar bé, en els equips francesos només es treballava l'aspecte físic”, recorda el llavors extrem, que va tornar al Japó i, amb 28 anys, va decidir penjar les botes i centrar-se en la carrera laboral: treballava –i encara ho fa– en l'àrea del màrqueting esportiu.
Ara, al rovell de l'ou
Taka és un cul inquiet. Al Japó s'hi va estar un lustre i després va tornar a Europa per cultivar la seva passió. El rovell de l'ou del futbol mundial i del sistema que l'apassiona és Barcelona, i aquí s'ha instal·lat. Això sí, és molt estrany el mes en què no agafa un avió i marxa a mamar futbol. Quan no viatja per això, ho fa per la seva feina, però igualment es deixa caure per algun estadi a prop d'allà on té programades les reunions. Ha fet pràctiques al Mònaco, el Chelsea i l'Arsenal –“va ser espectacular treballar al costat d'Arsène Wenger, és tot disciplina i planificació”–, entre altres equips europeus. L'entitat que més l'ha marcat, això sí, és el Feyenoord, club amb el qual ha col·laborat en diverses etapes. A Rotterdam hi va regularment “per refrescar conceptes” respecte al 4-3-3, el sistema que ocupa la major part del temps que inverteix en futbol. “Encara hi ha marge per perfeccionar-lo i innovar, i el Barça dels últims anys n'és una bona mostra”, afirma Taka, que va trobar en Albert Poch l'aliat perfecte per aplicar tot allò que havia après. Amb l'entrenador de l'Europa hi va començar a treballar el 2013, a Gavà. I es complementen meravellosament bé per una senzilla raó: són caràcters antagònics. Taka és japonès i Poch mediterrani. L'un és el seny i l'altre, la rauxa. Mentre un hi posa el càlcul, l'altre, l'apassionament. És com el jazz i la música clàssica, són dues maneres d'enfocar una mateixa cosa. I si els instruments estan afinats i en les mans adequades, surten simfonies glorioses.
En el cas de Poch i Taka, el nexe comú és l'aposta per la combinació i l'atac, si bé les circumstàncies han fet que el sistema s'hagi hagut de retocar. Allò d'adaptar-se o morir. I els resultats, després d'un inici molt dubitatiu –“era previsible que ens passés, vam treballar molts conceptes nous amb els jugadors i es requeria temps per assimilar-los”–, han arribat: l'equip escapulat s'ha convertit en una piconadora. Encadena onze jornades sense perdre i s'ha situat sisè, a un punt del play-off. Una de les seves grans virtuts, més enllà de les aptituds tècniques dels futbolistes, que és el que més es cultiva des del cos tècnic, és la flexibilitat. “Ara utilitzem més el 3-5-2, adaptat als jugadors, i centrat a accelerar la transició de la pilota”, relata Taka, que veu l'Europa jugant la fase d'ascens: “No sé si serem a temps de rebatre el lideratge al Prat, però estic convençut que amb la tendència que seguim acabarem entre els quatre primers.”
La fita personal del tècnic nipó, amb tot, va de bracet amb la de l'Europa: vol fer el salt i treballar en un equip de segona B, tal com va fer uns mesos de la temporada passada, en què va estar al Badalona. De moment, ni pensa a entrenar al Japó. Vol créixer aquí i, més endavant, si li ofereixen un projecte “global, en què es tingui en compte la formació des de la base”, ja s'ho rumiarà.