Donar la cara, competir, són conceptes que solen associar-se a la derrota. Però si competir també s'entrena, l'Spar Citylift Girona va fer una molt bona pràctica ahir contra el Bourges. La derrota fa que acabi la primera volta com a cuer, però ara mateix no es pot demanar més. I, amb els recursos actuals i els pocs punts que hi ha a les mans de les gironines, obligar el Bourges a haver de recórrer a la seva estrella, Céline Dumerc, perquè salvés els mobles, és de notable. I creure-hi, també, sobretot tenint en compte com havia anat la primera meitat.

Amb Coulibaly i Pikciute juntes, l'Uni va intentar competir en la pintura, però la prematura segona falta de la lituana la va enviar a la banqueta (9-13) quan l'equip gironí ja estava encallat. Prou que li havia costat, de posar la pilota a dins, com per trobar més dificultats en una defensa francesa amb molt d'ús de les mans i un arbitratge contemplatiu.

L'encallada de l'Uni va ser sonora. Del 9-9 a l'11-15 van passar quasi vuit minuts amb gairebé tants tirs errats (8) com pèrdues (7) i la sensació que, quan els tirs oberts alliberats del Bourges –la majoria– entressin amb encert raonable, el partit s'estriparia.

Però no. Primer, una defensa zonal 2-3 de Miguel Ángel Ortega va permetre guanyar algun minut sense danys apreciables amb Jordana asseguda. Després, un triple de la base osonenca i un parell de connexions entre ella i Coulibaly al pal baix van permetre sostenir l'equip, que a la mitja part era dins del partit. Més per resultat (22-29) que per sensacions, perquè la rotació del Bourges era impecable (deu jugadores entre 5 minuts i 15) i la de l'Uni, la possible (set peces). En l'ambient es palpaven les diferències, amplificades per la disparitat de bàsquets fàcils entre unes i altres (0 punts de contraatac contra 9) per un nombre de pèrdues similar (10 i 11).