Oportunitat de lluïment
Enfrontar-se amb el Iekaterinburg és tot un repte per a la millora col·lectiva de l'Spar Citylift Girona
L'equip dels Urals, amb uns recursos humans inacabables, està a punt de certificar el primer lloc del grup
Si aquest partit s'hagués jugat fa quatre jornades, l'objectiu de l'Spar Citylift Girona hauria estat no fer-s'hi gaire mal. Ara, no. Entenent que el Iekaterinburg són dos equips potencials campions en un, l'oportunitat de millorar col·lectivament a partir de competir com més minuts millor és impagable.
Per molt que el tècnic vegi escletxes per a la victòria, les realitats d'un i altre equip són molt diferents. Roberto Íñiguez i el Nadejda van profanar el DIVS Sport Hall fa tres jornades, però l'UMMC continua sent un equip que, si s'hi posa, és inexpugnable. Però a vegades no s'hi acaba de posar, com ho demostra el fet que en algunes estadístiques defensives no figura entre els millors de l'Eurolliga.
Amb tot l'arsenal
Aquella recordada nit del 12 de novembre a Fontajau no hi eren ni Nolan ni Alba Torrens. Ara, Olaf Lange ja les té totes dues i es permet el luxe de deixar per a la PBL jugadores com Petrakova i Arteixina, que serien titulars en qualsevol altre equip de l'Eurolliga. Per cert, en la lliga russa, l'equip dels Urals està imbatut i guanya els seus partits per una diferència mitjana de 37 punts.
En qualsevol cas, l'UMMC té pràcticament garantit el primer lloc del grup. Amb una victòria de marge i un basket average general –el particular està empatat– fora de l'abast del Nadejda, hauria de perdre dos dels tres partits que queden per posar en perill el primer lloc del grup.
Fent comptes
Passar a quarts no ha estat mai l'objectiu raonable de l'Spar Citylift Girona (i menys a partir del novembre), però a tres jornades del final una derrota avui seria l'adéu matemàtic a la segona fase. No encara a la possibilitat d'obtenir una plaça en l'Eurocopa, sempre que el Bourges (rival de les gironines en l'última jornada) no guanyi el Wisla. Però, abans, l'Uni hauria de guanyar el Praga a Fontajau. I vista la necessitat d'entrenar-se que té l'equip per afrontar el tram final de la LLF en millors condicions per tornar a obtenir plaça en l'Eurolliga, passar per l'Eurocopa no seria el més adequat.
Spanou, una volta més tard
Artemis Spanou reapareixerà en l'Eurolliga contra el mateix rival que en el seu últim partit abans de la lesió. Per tant, s'haurà perdut sis enfrontaments (comptant l'aturada de tres setmanes per festes). Aquell partit va marcar el zenit de la primera part de la temporada gironina. Va ser l'últim abans del sotrac del mes de desembre i va acabar amb derrota (71-76) i amb Noemí Jordana fallant un triple que hauria forçat una pròrroga a la qual no s'hauria arribat si l'Uni hagués estat mínimament decent en el tir lliure (11/21), un mal recorrent aquesta temporada. Va ser, també, el partit definitiu per posar a l'aparador Chelsea Gray (20 punts, 5 rebots i 5 assistències). Coulibaly es va guanyar el sou amb 18 punts, 12 rebots pegant-se amb les immenses Griner (2,06), Vieru (2,00) i Lyttle (1,93). L'altra novetat de l'equip és Anna Carbó, tot i que la seva presència és testimonial perquè no està en condicions de jugar.
Publicat a
Notícies
Diumenge,24 novembre 2024