La setmana perfecta
Quan faltava mig minut per al final, Sergio Lozano va empatar el partit i Fernandão va decidir en el temps afegit un matx histèric
El porter va tornar a ser l'heroi de la final, amb parades clau en els instants finals per tancar el títol
El Pozo Múrcia: Fabio, Kike, Raúl Campos, Franklin i Eka -cinc inicial-, José Ruiz, Adri, Álex, Bebe, Juampi i Grello.
F.C. Barcelona: Paco Sedano, Lin, Aicardo, Saad i Fernandão -cinc inicial-, Gabriel, Sergio Lozano, Igor, Wilde, Jordi Torras i Dyego.
Pràcticament com una rutina. Arriba una final i el Barça guanya. A més, ara ho fa amb emoció, en la pròrroga. No importa, ho fa. Aquest equip fa temps que no falla i tanca una setmana perfecta en què suma la copa del Rei, la quarta en quatre anys, la segona UEFA Futsal Cup de la secció i la moral d'El Pozo. Tot i el mal inici d'ahir.
El Barça no va saber trobar el ritme en cap moment de la primera meitat. L'equip de Marc Carmona funcionava mitjançant jugades d'estratègia que no arribaven al seu destí o pilotes llargues del porter que o bé Torras o bé Fernandão baixaven davant Fabio sense trobar porteria. El Pozo Múrcia no va deixar que el Barça imposés el seu ritme de joc i va ser Paco Sedano qui va evitar un resultat més ampli en el descans. Només José Ruiz, posant la cama en un xut llunyà de Raúl Campos, va aconseguir superar el porter blaugrana, el millor del Barça en aquest tram final de temporada. Abans d'arribar al descans, el Barça va créixer al camp i es va permetre córrer tot i no concretar. Lin va tenir l'ocasió més clara del primer temps, una xilena que va sortir fregant el pal esquerre de la porteria de Fabio sis segons abans del xiulet final de la primera part.
Sortida en estampida
Després del descans va sortir a totes, un fet habitual en el Barça. Els blaugrana van assetjar la porteria de Fabio sense descans fins que Aicardo va igualar el partit. La jugada de Lin per banda esquerra acabava amb una assistència enrere per al gadità, que va rematar a plaer. I això era només el principi. El Barça continuava collant a dalt, primer amb una rematada de Jordi Torras en un servei de cantonada i després un refús que el mateix capità va enviar fora. El partit havia canviat per complet, el Barça se sabia superior i Duda trobava a faltar la mobilitat de Miguelín, finalment baixa per a la final. Els millors moments del Barça venien acompanyats d'una fragilitat defensiva davant els contraatacs murcians que l'heroïcitat de Paco Sedano, una vegada més, compensava. I l'absència de definició, un pecat en el futbol sala, els homes de Marc Carmona la van pagar amb un gol d'El Pozo. De nou al contraatac, aquesta vegada era Franklin qui, amb una rematada escorada, va tornar a avançar El Pozo Múrcia. Un minut va durar l'alegria dels homes de Duda: Igor va respondre en una jugada individual que va fer pujar el 2 a 2 al marcador. Fernandão tenia fins i tot el tercer a les botes, que va sortir a centímetres de la porteria.
Tot tornava a ser com a l'inici. Faltaven 12 minuts i els dos equips començaven a notar el pes del partit. La por de perdre una final provocava errades no forçades en els dos bàndols, que s'aproximaven a la pròrroga a un ritme imparable. Fins que va aparèixer Eka per empènyer una pilota d'Álex. Tan fàcil com efectiu, El Pozo es tornava a avançar tres minuts abans del final. Marc Carmona va aturar el partit i va recórrer a Saad com a porter jugador per als darrers minuts, però El Pozo va establir un mur en forma de defensa impossible per al Barça. I, si l'aconseguia superar, es trobava amb la figura de Fabio. Però tot són reptes per a Sergio Lozano. El millor jugador del món del 2013, bastant desaparegut durant tota la final, va demanar la pilota, va carregar la cama dreta i va engegar un xut pel pal del porter 31 segons abans del final. Partit a la pròrroga, la tercera per al Barça en els tres darrers partits. El Barça no es rendeix mai.
Abonats a l'èpica
El Barça volia la pilota i El Pozo, el títol. Els de Duda buscaven la verticalitat i el Barça intentava fabricar el gol. Fernandão va fer la cinquena falta i la pressa va fer que arribés el final de la primera part sense temps per reaccionar. La segona va començar amb un doble penal que Raúl Campos va enviar fora. El Barça ho va intentar de cinc a la desesperada, però va ser en una jugada individual de Sergio Lozano que Fernandão va fer el 4 a 3 definitiu. La resta, miracles de Sedano que asseguraven un nou títol. Un més per al Barça.