Assumit el fracàs de la campanya “Cristiano hauria de tenir no només una, sinó un bon parell de pilotes daurades”, els seus creadors s'han abocat aquesta setmana a desactivar l'últim hit de la premsa esportiva catalana i mundial: la història del rècord de gols en un any natural de Messi. I, com que les estadístiques les carrega el diable, ara surten com bolets nous aspirants a discutir la fita al 10 del Barça. Ningú no n'havia sentit a parlar, del tal Chitalu, però ara resulta que aquest fenomen del futbol zambià va fer 107 gols –o 102 en partits oficials– el 1972, el mateix en què Müller va establir el rècord del qual tampoc no havíem sentit a parlar fins fa uns mesos, i que no sembla que ningú li hagués discutit mai fins ara. Caldria precisar què vol dir un partit oficial a Zàmbia l'any 1972, perquè si no jo vull reivindicar el killer, Ramiro, crec que es deia, que en la lliga de futbol sala del gimnàs de Terrassa on servidor va estar una temporada fent de taula –no, no de moble, sinó apuntant faltes i controlant el cronòmetre– feia un gol cada dos minuts. En tot cas, per si tot això no val, també ha sortit el Flamengo reclamant el rècord per a Zico, que aquest sí que és un gran i indiscutit: 89 gols el 1979, vindiquen. Mira que han tingut temps per comptar-los i reclamar la distinció, i se n'adonen ara.

És possible, fins i tot probable, que el voraç Messi atrapi o superi el Pelé blanc demà, i si no, encara tindrà un partit per fer-ho, per si de cas. Però no importarà, perquè segur que n'apareixerà algun altre, i si no, sempre ens quedarà Chitalu. Però, ja que ens hi posem i aprofitant que Messi passava per aquí, jo també vull evocar alguns altres futbolistes, Ramiro a banda, que cadascú evoca el que li convé. Telmo Zarra, per exemple, màxim golejador de la història de la lliga, de la copa i de l'Atlètic de Bilbao, i l'únic que s'ha endut a casa sis cops el trofeu Pichichi; o Paco Bienzobas, el primer a guanyar-lo; o les lluminàries blaugrana Quini i Rexach; o els mites merengues Amancio, Juanito, Butragueño, i, sobretot el desafiant macho Hugo Sánchez, l'implacable grassonet Puskas i el definitiu i etern Di Stéfano. Saben què tenen tots aquests senyors en comú, a més de ser futbolistes referencials, no com Chitalu? Que tots van ser algun cop pichichi amb 23 gols o menys. Sí, en 27 ocasions, si no m'he descomptat, s'ha atorgat el trofeu a jugadors que van marcar 23 gols o menys en tot un campionat. I 23 gols, per si no ho tenen present, són els que ja ha fet Messi en les 15 jornades disputades de la lliga actual.

En fi, és la meva aportació a la guerra aquesta dels números. Podem seguir fent-ne, fins a l'infinit, i jo en sóc el primer fan. Però no perdem de vista la lliçó del personatge del també etern Eastwood en la tova però eficaç Golpe de efecto: l'estadística fa molt curt per definir un jugador. Molt menys, un d'inefable com Messi: com encabir-lo en un rècord, si no l'abasta cap adjectiu?