La victòria del Barça en la copa contra l'Athletic, que suposa un provisional doblet en espera de la final de la Champions de Berlín, i especialment el magistral gol de Messi que va inaugurar el marcador, han protagonitzat la final de dissabte des del punt de vista esportiu. Però la polèmica entorn la xiulada a l'himne espanyol i al rei Felip VI ha agafat una volada exagerada que està acaparant també un protagonisme absolutament irracional. Resulta totalment desproporcionada la reacció immediata del govern espanyol amb un comunicat que probablement estava preparat d'antuvi, la convocatòria de la Comissió Antiviolència de l'Esport per sancionar els clubs tal com ja s'havia amenaçat dies abans i la sortida de to de partits com el PP, el PSOE i Ciutadans. Perquè cal tenir en compte que la convivència entre les dues aficions tant durant el partit com abans i després de la final va ser exemplar. I si es redueix el problema del que va passar a la legítima llibertat d'expressió en contra d'un himne i unes institucions que han de poder estar sotmesos a la crítica i la censura de la ciutadania estem simplement davant un cas d'intent de censura a gran escala. L'Estat espanyol demostra simplement la seva feblesa si una xiulada d'un minut en un partit de futbol li provoca una crisi d'aquesta dimensió en comptes de reflexionar sobre el fons de les causes que provoquen la protesta.