El títol de la copa d'ahir conquerit a Madrid es va assaborir i es continuarà assaborint d'una manera especial per la forma com es va guanyar el partit. L'equip de Luis Enrique es va haver d'anar reinventant a mesura que avançava el partit i no només se'n va sortir, sinó que va arribar a la pròrroga pletòric contra un dels equips més durs d'Europa, el Sevilla, que va fer honor a la seva fama de joc dur.

Al Barça sovint se'l reconeix pel seu joc d'atac, per les filigranes dels seus jugadors i per un trident d'impacte al davant. Però un equip com aquest no es pot basar mai només en una fórmula, sobretot amb el recorregut vital i esportiu que acumulen jugadors com ara Iniesta, Piqué i Messi. Amb deu jugadors, després de l'expulsió de Mascherano, l'equip lògicament va quedar tocat, però va sortir del vestidor en la segona part amb la consciència ben clara del que calia fer, resistir i esperar la seva oportunitat. Ni tan sols la lesió del seu jugador més determinant en atac, Luis Suárez, va canviar els plans. Amb Gerard Piqué exercint de mariscal –el millor central del món, ara sí–, Iniesta i Busquets multiplicant-se a la zona ampla i amb Neymar i Messi com a puntes de llança, finalment aquesta oportunitat va arribar quan Banega va ser expulsat. Llavors, en el temps afegit, el Barça, és clar, tenia Messi, que tot i fatigat va fer dues assistències màgiques.