Olimpisme

Naomi Osaka encén el peveter i els Jocs de Tòquio queden inaugurats

La cerimònia, sense públic, ha estat marcada pels missatges en la lluita contra la pandèmia. Craviotto i Belmonte han estat els banderers del Comitè Olímpic Espanyol

L’empe­ra­dor del Japó, Naru­hito, ha decla­rat aquesta tarda inau­gu­rats els 32ens Jocs Olímpics de l’era moderna a l’estadi olímpic de Tòquio, que ja va ser l’esce­nari dels Jocs del 1964. L’empe­ra­dor ha pre­si­dit una cerimònia tan­cada al públic i amb només un miler de con­vi­dats, un signe del temps. El mis­teri de quin seria l’espor­tista que encen­dria el peve­ter s’ha resolt en l’últim moment quan la ten­nista Naomi Osaka, ven­ce­dora de qua­tre tor­ne­jos del Grand Slam, ha rebut l’últim tes­ti­moni i s’ha diri­git a una estruc­tura amb la forma del mont Fuji. La flama es man­tindrà encesa durant els 16 dies que dura la com­pe­tició.

En la des­fi­lada dels dife­rents comitès olímpics, més curta i ràpida –dues hores– que en les ante­ri­ors grans cerimònies, els espor­tis­tes cata­lans Saúl Cra­vi­otto (Lleida, 1984) i Mireia Bel­monte (Bada­lona, 1990) han estat els ban­de­rers del Comitè Olímpic Espa­nyol. Cra­vi­otto (piragüisme) ha gua­nyat qua­tre meda­lles olímpi­ques des del 2008 (dos or i dues pla­tes) i Bel­monte (natació) també en té qua­tre, dues pla­tes a Lon­dres i un or i un bronze a Rio. El nou lema que pro­posa el COI fas­ter, hig­her, stron­ger, toget­her, (més ràpid, més alt, més fort, junts) s’ha pogut lle­gir en l’estadi.

En els Jocs hi par­ti­ci­pa­ran 11.264 espor­tis­tes, 45 més que a Rio. El 95 per cent de les 205 dele­ga­ci­ons han triat la fórmula de la pari­tat a l’hora de treure les seves res­pec­ti­ves ban­de­res a l’estadi.

La cerimònia ha començat amb un espec­ta­cle de petit for­mat, com­pa­rat amb les grans core­o­gra­fies dels ante­ri­ors jocs, on s’han bar­re­jat ele­ments tra­di­ci­o­nals del Japó amb d’altres de més moderns.

La presència en la pri­mera escena d’espor­tis­tes “con­fi­nats” prac­ti­cant sobre cin­tes de córrer i bici­cle­tes estàtiques ha estat la forma que han tin­gut els direc­tors artístics de recor­dar com s’ha vis­cut la pandèmia en el món de l’esport. Les esce­nes de dansa en què un grup artístic ha visu­a­lit­zat com és el cos humà des de dins s’han vist amb plans curs pen­sats per a la pro­ducció tele­vi­siva de les imat­ges.

Les ane­lles olímpi­ques que s’han des­ple­gat es van emmot­llar amb la fusta de pins cla­vats durant els Jocs de Tòquio del 1964, tot un símbol de l’eco­lo­gia, el reci­clatge i la sos­te­ni­bi­li­tat. L’himne japonès ha estat inter­pre­tat per una súper estre­lla del pop asiàtic, la can­tant Misia.

Abans de la des­fi­lada s’ha lliu­rat el pri­mer Llo­rer Olímpic al premi Nobel de la pau Muham­mad Yunus (Ban­gla Desh), que ha agraït el guardó des del seu domi­cili. El premi valora el seu esforç per pro­moure els valors de l’esport en la seva tasca econòmica i social.

El moment més emo­tiu ha arri­bat quan s’han alçat 1.824 drons s i han for­mat una esfera de llums sobre la nit de Tòquio repre­sen­tant la Terra i els seus con­ti­nents. Just en aquest moment ha sonat el clàssic Ima­gine de John Len­non amb un cor juve­nil amb el suport per vídeo de can­tants inter­na­ci­o­nals: AngéliqueKidjo, Ale­jan­dro Sanz, John Legend i Keith Urban.

La ban­dera olímpica l’han introduït a l’estadi sis atle­tes de con­ti­nents dife­rents que han aju­dat en le seves res­pec­ti­ves comu­ni­tats a llui­tar con­tra la pandèmia. El dis­curs del pre­si­dent del COI, Tho­mas Bach, ha fet referència sobre­tot als temps difícils que s’han vis­cut al Japó i a tot al món per aquesta situ­ació. “Durant molt temps ens hem man­tin­gut allu­nyats dels nos­tres éssers esti­mats. Avui en qual­se­vol part del món estem final­ment units per com­par­tir un moment únic.” També remar­cat al com­promís amb la “pau” del COI i ha tor­nat a posar l’accent en la presència de l’equip de refu­gi­ats.

Pro­tes­tes públi­ques

Durant la cerimònia dins l’estadi s’han pogut escol­tar els crits dels milers de mani­fes­tants que s’han reu­nit per pro­tes­tar con­tra la cele­bració dels Jocs. Al Japó una gran part de la població encara està con­tra la decisió de no can­cel·lar-los ja que con­si­dera que això posa en risc el con­trol de la pandèmia en un país amb una taxa de vacu­nació molt baixa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.