Una llum en la foscor
La cerimònia d’inauguració dels Jocs de Tòquio intenta transmetre valors positius tot i els obstacles de la Covid-19 i l’absència de públic
La tennista Naomi Osaka fa l’últim relleu de la flama, que es mantindrà encesa mentre duri la competició
El moviment olímpic es va conjurar durant unes hores a l’estadi de Tòquio per combatre simbòlicament el gran mal del nostre temps, la pandèmia de la Covid-19, en la cerimònia d’inauguració més excepcional de l’era moderna. Un any més tard del que tocava, sense públic a les grades i amb les delegacions reduïdes a la mínima expressió, l’espectacle va fugir de la grandiositat de temps pretèrits. La direcció artística va combinar amb elegància algunes tradicions mil·lenàries del Japó amb la revolució tecnològica constant que es viu al país. El misteri de qui encendria finalment el peveter no es va resoldre fins al darrer instant, quan la tennista Naomi Osaka va rebre el foc sagrat en l’últim testimoni. Poc abans, l’emperador Naruhito va declarar inaugurats els Jocs de la 32a olimpíada.
La pandèmia va marcar les quatre hores, gairebé exactes, de la cerimònia. La desfilada en va ocupar dues, però va ser més àgil per l’absència d’atletes, ja que molts encara no han arribat. Saúl Craviotto (Lleida, 1984) i Mireia Belmonte (Badalona, 1990) van ser els banderers del Comitè Olímpic Espanyol. Craviotto (piragüisme) ha guanyat quatre medalles olímpiques des del 2008 (dues d’or i dues de plata) i Belmonte (natació) també en té quatre, dues de plata a Londres i una d’or i una de bronze a Rio.
L’emoció i el tòpic
El moment més esplèndid va ser visualment insuperable. 1.824 drons es van elevar al mateix temps formant sobre la nit de Tòquio una esfera gegant de llums representant la Terra i els seus continents. Després va sonar Imagine, de John Lennon, amb un cor juvenil compartint veu en un vídeo gegant amb Angélique Kidjo, Alejandro Sanz, John Legend i Keith Urban. Massa forçat. Com les paraules insistents del president del COI, Thomas Bach, apel·lant als presumptes valors de l’esport com a fenomen que estaria per sobre del bé i el mal des de fa “tres mil anys”. Tant ell com la presidenta del comitè organitzador, Seiko Hashimoto, van fer un esforç ingent en les seves paraules per fer creure que aquesta cita olímpica és una llum d’esperança enmig de la crisi pandèmica. “Durant molt temps ens hem mantingut allunyats dels nostres éssers estimats. Avui a qualsevol part del món estem finalment units per compartir un moment únic”, va reblar Bach, que va posar l’accent també en la participació, un altre cop, de l’equip de refugiats.
Els efectes de la crisi de la Covid-19 també es van reflectir en moltes de les decisions que es van prendre a l’hora de configurar tota la cerimònia. Es va veure una coreografia imitant el confinament dels esportistes i es va triar específicament metges i infermers com a portadors de la bandera olímpica i també d’algun dels últims relleus ja dins l’estadi olímpic.
Apareix Osaka
Després de la participació de diferents rellevistes –alguns esportistes japonesos reconeguts–,un grup de sis estudiants van fer arribar finalment la flama, que va arribar a Tòquio no sense dificultats per l’estat d’emergència del país, a Naomi Osaka, una de les dones més influents al Japó. Guanyadora de quatre tornejos del Grand Slam i ex-número 1 del món, la tennista va dirigir-se a una estructura en forma del mont Fuji, s’hi va enfilar per les escales i va dipositar el foc en un peveter que simbolitza el sol ixent. No s’apagarà mentre durin els 16 dies de competició.
Després va continuar la festa, però a fora es van sentir també els crits de protesta de molts japonesos que estan contra els Jocs.
LA DESFILADA
Dura dues hores i la major part de les delegacions aposten per la paritatCÒCTEL D’EMOCIONS
L’organització aposta per barrejar tradició, modernitat i espectacleELS DISCURSOS
Bach insisteix en l’esforç que ha fet el Japó i el COI per salvar els Jocs tot i la pandèmiaL’EMPERADOR
Naruhito declara els Jocs inaugurats, però les protestes es mantenenNou lema i nou jurament
El COI manté l’objectiu d’evolucionar amb els nous temps, i en la cerimònia ja es van poder copsar alguns d’aquests canvis. Al lema olímpic, defensat per Thomas Bach amb entusiasme, s’hi afegeix una paraula per convertir-se ara en “faster, higher, stronger, together” (més ràpid, més alt, més fort i plegats). “Tots units sumem molt més que no pas la suma de petites parts.” En el jurament olímpic, realitzat per esportistes i jutges, també es van incloure modificacions en la cerimònia d’ahir amb la incorporació dels termes “inclusió” i “igualtat”. La defensa de la paritat va ser una constant en la cerimònia. El 95% de les delegacions van desfilar amb una dona i un home al capdavant, i en la cerimònia van tenir protagonisme artistes com ara Misia o Hiromi.
La sostenibilitat i Fukushima
Una de les sorpreses de la tarda va ser el desplegament de les anelles olímpiques a l’estadi, el mateix que va ser escenari dels primers Jocs al Japó, el 1964. Les que van aparèixer en la primera part de la cerimònia es van emmotllar amb la fusta de pins clavats precisament durant els Jocs de Tòquio del 1964, tot un símbol de l’ecologia, el reciclatge i la sostenibilitat. En la tria de participants i en els discursos de Bach i Hashimoto també es va recordar la tragèdia de Fukushima per culpa d’un terratrèmol que va assolar un part del país el març del 2011. La candidatura de Tòquio va guanyar l’elecció dels Jocs un any després, i un dels seus objectius era precisament girar full d’aquest capítol, però la pandèmia ha deixat sovint en l’oblit aquell desastre.
