Els Jocs Olímpics de París 2024 no s’inauguren fins aquest vespre. Però les competicions ja van començar dimecres (futbol, rugbi a 7, handbol, tir amb arc...). I els perímetres de seguretat al centre de la ciutat van aparèixer el 18 de juliol, dia a partir del qual circular en cotxe, en bicicleta o, fins i tot, a peu ha esdevingut un joc de pistes no sempre fàcil de desxifrar. Les estacions de metro també poden obrir i tancar en funció de la jornada. No es recomana a ningú que estigui de pas –turistes sense bitllets per a les competicions– que intenti endinsar-se en aquests miniestadis a l’aire lliure en què s’han convertit els voltants del Sena. I menys que intenti veure un tros de la cerimònia d’inauguració en viu d’avui.

Dimecres, vaig agafar la meva bici per travessar París d’est a oest, de casa meva a l’estadi dels Prínceps, on es disputava la primera competició oficial amb l’Espanya-Uzbekistan de futbol masculí. Disposo de l’acreditació olímpica i puc entrar en el perímetre gris de màxima seguretat, al qual només accedeixen veïns i treballadors amb un codi de barres. Però res va funcionar com l’esperat. Sense avisar, s’havia tallat tot el bulevard Saint-Germain perquè durant hores els ciclistes havien de fer el reconeixement de la contrarellotge que disputaran d’aquí a uns dies. Vaig tardar una hora i quart a arribar a l’estadi, mitja hora més de l’habitual. Però vaig poder veure el primer gol de tots els Jocs, el del meu compatriota terrassenc Marc Pubill. La meva contrarellotge va valer la pena.