El primer dia de competició completa de dissabte continuava plovent sense treva i caminar pels carrers a París no era la cosa més agradable ni més fàcil. Les i els ciclistes contrarellotgistes –en dues proves diferents– són els que ho van saber millor amb les seves bicicletes pels carrers des de l’esplanada dels Invàlids fins al bosc de Vincennes i mitja volta. Qui vaig veure sortir, i que va aconseguir no caure, va ser el classicòman (de les clàssiques de la primavera a Bèlgica) Woot van Aert, flamenc que es va penjar la medalla de bronze i que sap el que és el mal temps.

Topant-me amb un ball de paraigües i vigilant de no enfangar-me més del necessari, vaig arribar a la torre Eiffel, on el vòlei platja gairebé es podia dir que era vòlei mar. Gràcies que els responsables d’aquest estadi efímer amb sorra i vista majestuosa a la torre passen el rasclet cada mig set perquè els competidors no s’entrebanquin.

Al contigu Camp de Mart, s’ha construït una enorme carpa per al judo (i, després, la lluita) on vaig presenciar la primera medalla de la delegació espanyola, amb el bronze del madrileny Fran Garrigós en menys de seixanta quilos enfront d’un georgià. Més tard, el francès Luka Mkheidze es va haver de conformar amb la plata tot i una graderia encesa contra un kazakh. I, finalment, quan era sota la imponent cúpula del Grand Palais (Exposició Universal del 1900), on se celebra l’esgrima, va arribar just per a la final d’espasa entre la francesa Auriane Mallo-Breton i la hongkonesa Vivian Kong el president Macron. No li va portar sort a Mallo-Breton. Va perdre.