Cantant el meu primer gol en directe d’hoquei sobre herba

Era a la plaça de la Concòrdia amb l’ska­te­bo­ar­ding (en par­lem un altre dia) i la ràdio em va dema­nar d’anar al cap d’una hora a l’Espa­nya-Ale­ma­nya d’hoquei herba mas­culí a l’històric estadi Yves-le-Manoir de Colom­bes, al nord-oest de París. El que fora seu cen­tral dels Jocs de 1924. Vaig aga­far la bici fins a l’estació de Saint-Lazare, just a temps de pujar en un tren que hi anava directe amb tot d’afi­ci­o­nats. Vaig cami­nar pels car­rers plens de veïns feliços de veure tota aquesta gen­tada cent anys després. I em vaig asseure a les gra­de­ries només començar el par­tit, sense saber res de les ali­ne­a­ci­ons perquè fa 24 anys que visc a França, tot i ser de Ter­rassa, el bres­sol esta­tal de l’hoquei.

I, de cop, em trobo que em van donant pas del Car­ru­sel de la SER per can­tar minut i resul­tat (pri­mera vegada en la meva vida!). Així canto el pri­mer gol de la selecció del biscaí Bas­terra. I, després, el segon del ter­ras­senc de l’Atlètic Pepe Cunill (no vaig poder dir el seu nom perquè es va espat­llar l’apli­cació dels Jocs). Meritòria victòria final (2-0) con­tra la vigent cam­pi­ona mun­dial.

Quan parlo amb el Pepe, em diu: “El meu cosí [Gerard] Clapés ha entrat per la dreta i jo he anat al segon pal a veure si em queia la bola. I m’he l’he tro­bada mig morta davant del por­ter i només he hagut d’empènyer-la.” Un gol entre ter­ras­sencs i en família, encara que el Gerard se n’hagi anat aquesta tem­po­rada a l’Oranje Road d’Eind­ho­ven. I men­tre con­ver­sem des­co­breixo que jo me’n vaig anar de Ter­rassa quan ell, ara amb 23 anys, encara no havia nas­cut. Com passa el temps!