Soc al forat 18 de l’Albatros del Golf Nacional (tal com els francesos anomenen el seu camp estrella prop de Versalles). I em trobo tot sol amb el micro amb Jon Rahm, el golfista biscaí que ha guanyat l’obert dels EUA i, l’any passat, el Masters d’Augusta, a part de la Ryder Cup tres cops, el 2018 en aquest mateix camp. Bufa! Ha acabat la seva segona jornada amb una targeta de 9 sota par i, al final, se situarà quart a dos cops del nord-americà Xander Schauffele (recent guanyador de l’obert Britànic), el japonès Hideki Matsuyama i l’anglès Tommy Fleetwood.

“Sí, un gran dia en què tot ha sortit bé. Molt ordenat de tir al green. Una pena que un parell de pars no han entrat, però ho he arreglat al final, sobretot salvant el 18.” I és que el 18 és una trampa, amb búnquers de sorra i dos estanys d’aigua. Rahm compartia recorregut amb Schauffele, però darrere seu arriben Matsuyama i Fleetwood, que estan eixamplant les diferències. Tot i que encara els falta el fatídic 18. A Fleetwood se li’n va la pilota a un búnquer i farà bogey (1 sobre par). Per a Matsuyama, encara és pitjor: primer la pilota aterra a la gespa del costat i després, a l’aigua: doble bogey i pèrdua del lideratge.

Pregunto a Rahm si aspira a l’or en la seva primera participació olímpica, a falta de dues jornades. “Els que coneixen el meu caràcter, saben que es juga per guanyar i l’objectiu és l’or”, em confirma. L’esportista més ben pagat del món (des que forma part del circuit LIV Golf saudita, i a qui han exclòs de la PGA) també vol una medalla de metall.