No havia estat encara al Bercy Arena, on es disputa la gimnàstica artística abans no hi arribin els gegants del bàsquet. Hi havia la final individual femenina de salt sobre cavall, amb l’estel·lar Simone Biles. Però abans havia de seguir per a la SER l’espanyol nascut a la República Dominicana Ray Zapata, que a Tòquio havia estat plata en l’exercici de terra. I aquí explicaré les coses no tan boniques d’aquesta feina del periodisme esportiu que passen a la zona mixta en les primeres declaracions de l’atleta.

A Zapata el va penalitzar una lleugera sortida de pista i només va ser setè. Quan vaig arribar a aquesta zona mixta, un altre company de ràdio ja em va avisar de les dificultats de connectar amb l’aparell Quantum per als directes. Hi van anar arribant altres periodistes i l’única solució per assegurar el directe era passar directament el meu mòbil, que sí que tenia cobertura, al gimnasta de Santo Domingo. Però un d’aquests altres periodistes (me n’estalviaré el nom) em negava el torn i em va acabar dient maleducat quan vaig passar el mòbil a Zapata. I la conversa des de l’estudi es va allargar gairebé cinc minuts, perquè havien trucat al català Gervasi Deferr, doble campió olímpic. L’organització ens va amonestar a la ràdio a causa del temps.

I jo vaig comprovar que, en aquesta zona mixta, es juga un altre partit en què no hi ha amics malgrat estar coneixent bons companys. La compensació d’aquest incident va ser arribar a veure en directe just després el setè or olímpic que acumula l’estatunidenca Biles, amb el seu increïble Iúrtxenko doble salt carpat Biles II.