L’atleta paralímpica catalana Elena Congost (Castelldefels, 1987) ha reclamat al Comitè Olímpic Internacional (COI), al Comitè Organitzador de París 2024 i al Ministeri francès d’Esports que li tornin la medalla que se li va retirar atenent una norma “anormalment estricta i rígida” i comparteixi el metall amb la quarta classificada. L’atleta ha encarregat la seva defensa al bufet Dupont-Hissel, informa el jurista belga Jean-Louis Dupont, advocat del “cas Bosman”, que va canviar les quotes d’estrangers al futbol mundial, i part de l’equip legal que va assessorar la Superlliga de futbol.

Els Jocs Paralímpics de París “s’han vist entelats per una decisió desafortunada que afecta la senyora Congost i que esperem sincerament que encara es pugui rectificar de manera amistosa”, assenyala la carta dels lletrats, a la què ha tingut accés EFE.

La missiva, enviada aquest dimecres, a les instàncies citades anteriorment, es refereix a la cursa de marató en categoria T12 en què Congost va entrar tercera a la meta, juntament amb el seu guia Mia Carol Bruguera, que va creuar la meta després de patir rampes en els últims metres i van parar el cronòmetre en 3.00.48, marca personal. L’atleta era bronze, però se li va retirar la medalla per deixar anar a escassos metres de la meta la corda que la unia al seu guia com a acte reflex per evitar que aquest caigués, cosa que va provocar la seva desqualificació, un incident que l’atleta va considerar “injust i surrealista”.

“Tothom entén que la norma que prohibeix deixar anar la corda està -en si mateixa- justificada, ja que el seu objectiu és el frau que permetria a un atleta guanyar uns segons o uns metres sobre un competidor que, per part seva, estaria respectant les regles. Al mateix temps, tanmateix, tothom entén que la situació en aquest cas és completament diferent”, assenyala la carta.

Els lletrats sostenen que “no hi va haver frau, sinó assistència a una persona potencialment en perill; deixar anar la corda no va estalviar temps a Elena Congost, sinó que, al contrari, li va fer perdre temps”. “Com l’atleta que va acabar quarta va acabar aproximadament 3 minuts després d’Elena Congost, el fet que (...) deixés anar la corda per ajudar la seva guia no va perjudicar cap altre competidor”, afegeixen. La carta no desenvolupa un “argumentari jurídic”, afegeixen els lletrats, ja que l’objectiu de la missiva és “apel·lar al sentit comú” i al “sentit d’equitat” dels responsables olímpics perquè “la norma, tal com s’aplica en aquest cas, és “il·legal”, sinó que reclamen que l’atleta espanyola recuperi “la medalla de bronze que va guanyar legítimament i amb molt d’esforç”.

Aquest enfocament “no significa en absolut que la medalla hagi de ser retirada a l’atleta que va quedar quarta”, afegeixen els juristes, que proposen que totes dues rebin la medalla de bronze. No obstant, els advocats sí que esbossen els motius pels quals consideren que la decisió és il·legal en virtut del Dret europeu, ja que Congost hauria actuat com una “prestadora de serveis transnacionals”, que està protegida per l’article 56 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, amb jurisprudència al Tribunal Europeu de Justícia de la UE (TJUE).

Afegeixen que les instàncies esportives només podrien “interferir” si aquesta és “absolutament necessària i proporcionada” per prevenir un frau, però en aquest cas l’aplicació de la norma no ha aconseguit “impedir un frau esportiu” sinó que “ha creat una injustícia esportiva i, per tant, ha generat una vulneració injustificada de la lliure prestació de serveis exercida per la senyora Congost”. Això li concedeix el dret de sol·licitar una “reparació integral” al TJUE i “no necessàriament davant els òrgans d’arbitratge designats pels reglaments aplicables”. Els advocats insisteixen que confien que no calgui explorar la via judicial i es rectifiqui la decisió, i demanen una resposta abans del proper 20 d’octubre.