S’ha tornat a veure què passa quan t’enfrontes a un virus letal sense cap mena de preparació. Només queda resar i ni així.

Diuen que un pessimista és en realitat una persona realista ben informada. He vist el Bayern i em temo, doncs, el pitjor.

La Champions de Lisboa és com una petita Eurocopa amb la fortuna que no hi ha la selecció espanyola pel mig fent nosa.

La primera Champions ja l’ha aixecat Putin registrant la primera vacuna contra la Covid-19. Que la provi un altre però.

El VAR s’ha posat de moda també en el Parlament. Es vota una cosa, es canta gol i després ve un senyor i diu fora de joc.

Portugal no té rei ni en vol però si Messi fa el miracle de guanyar la Champions ja el poden coronar i donar-li el castell de Bragança.

El Bayern és ara mateix un Mercedes de F-1 i el Barça, un vehicle elèctric caríssim amb autonomia per 45 minuts. Que comenci la cursa.

El Madrid ha fet el seu propi homenatge a la casa que honora en el seu escut marxant d’Europa. Ara podrà jugar la copa Abu Dhabi.

En el marc teòric podríem viatjar gairebé a la velocitat de la llum, Espanya podria ser una república i el Barça, campió de la Champions.

El vertader ideòleg de l’operació no pots ser cap altre que el Dioni, lladre, pròfug, conquistador de mulates i tan republicà com Carmen Calvo.

Ni a la Xina ni a Miami ni a Qatar ni al Bernabeu, la propera final de la copa del rei s’ha de jugar a la República Dominicana.

Suposo que en el moment que Joan Carles I tregui un peu fora d’Espanya Llarena començarà a activar euroordres a tort i dret.

El partit que em preocupa no és aquest sinó Junts per Espanya, molt més ben coordinat i amb les idees clares des de fa segles.

A la platja millor que no hi anem pel risc del virus i a casa millor no posem l’aire condicionat perquè no és sostenible. L’estiu de la nostra vida.

Quan t’has d’agenollar davant d’un membre per obtenir ajudes econòmiques vitals per a la teva subsistència això té un nom i el sap tothom.