Opinió

Si el PP està disposat a pagar un bon preu per Braithwaite, Memphis, Auba, Pjanic i Alba jo mateix m’hi asseuria a negociar.

Sembla que la millor estratègia per vendre De Jong seria la de mantenir-lo a la banqueta, com Memphis i Aubameyang.

Ja tenim un Barça pràcticament sense Alba, Busquets ni Piqué. Ara només falta que els partits que tots tenim al cap facin el mateix.

Tots fem broma amb Umtiti però ja ens agradaria als catalans que ens fessin fora d’Espanya i quedar-nos amb els nostres diners.

L’única taula de diàleg que ens convé amb Madrid és la de Laporta i Florentino perquè s’entenguin amb la superlliga europea.

Quan Einstein va fer allò de l’E=mc2 hauria d’haver afegit una fórmula per fer que el Barça quadri el seu cercle abans que acabi el mes.

Que costarà més, que Laura Borràs vegi que ha de deixar la política o que Jordi Alba entengui que no pot jugar més en el Barça?

En el cas dels laterals del Barça els extrems es toquen i en aquest cas, malauradament, per la seva confirmada incompetència.

El sou d’un jugador amb un alt rendiment en el Barça és un problema relatiu. El drama és cobrar molt i ser un zero a l’esquerra (mai més ben dit).

Només portem una jornada i el Madrid ja ha fet més punts que els tres equips catalans junts. Que arribi el mundial ja.

No cal patir. Només s’hauran de fitxar set jugadors més, un davanter centre internacional i no vendre De Jong, que ara és el bo.

La venjança de Roures contra Bartomeu s’ha cuinat a foc lent a major glòria de Laporta i amb estocada inclosa a la caverna. Triple salt mortal.

S’ha imposat al Camp Nou la fórmula dels gladiadors. Quan la gent xiula un jugador Laporta baixa el polze i s’executa la condemna.

Fa uns anys tothom donava per fet que seria el futur president del Barça i s’ha acabat convertint en l’enllaç amb el comitè d’empresa del vestidor.

Si l’enxampen al final només per haver rebaixat uns quants sous de forma irregular a alguns jugadors, Laporta ho celebrarà com si fos Elliot Ness.

L’últim cop que es respirava aquest ambient a Can Barça va ser amb el Tata Martino a la banqueta i amb Messi i Neymar al camp. Per això mateix, Keep Calm.

Si arriba tots recordarem aquella botifarra èpica de Schuster al Madrid en la final de la copa del 1983 després del golàs del seu pare. Quin gran moment.

Tot i les mesures de Sánchez, no hi ha prou termòstats per baixar la temperatura a les redaccions de Madrid cada vegada que el Barça fitxa o presenta un jugador.

Pels que diuen que l’esport no és política, com expliquen el segrest literal d’una campiona olímpica dels EUA a Rússia? Putin porta el KGB a l’ADN.