Web versió mòbil
Recorda'm
D’aquí a dues setmanes hauríem de saber el nom del pròxim president del Barça. L’home que capitanejarà una ofensiva sense precedents per recuperar el terreny perdut en l’àmbit futbolístic...
Ens haguessin dit que una defensa amb Dest, Mingueza, Umtiti i Alba no encaixaria cap gol en un partit i hauríem rigut una bona estona.
És jornada de descans en el Dakar, que el director de la cursa, David Castera, ha aprofitat per posar els punts sobre les is a propòsit de les queixes de Carlos Sainz i alguns pilots més sobre la qualitat...
Si ara pogués triar on tira una bomba atòmica segurament es decidiria per l’estat amb més demòcrates abans que la Xina, Iran o Rússia.
En la pugna per recuperar la normalitat, evitar els passos enrere és important. Normalitat, en tots els àmbits, és clar. El Barça transita encara lluny del seu estàndard, tant esportiu com institucional....
En termes futbolístics pel Barça el balanç és de sis punts i zero lesions de Dembélé en dos partits. Obriu Canaletes.
El precandidat que vulgui convèncer Messi perquè es quedi més temps ha de portar a la reunió definitiva un convidat sorpresa, Pedri.
Caram amb els tres reis de l’Orient. Volíem una vacuna per tot el món i ens han acabat portant carbó per tota la població.
Si no saps com fer-ho perquè entri públic en un espectacle esportiu només has d’organitzar un concert o una festa a la mitja part i ja ho tens.
Deu dies més tancats al municipi –i compte, que a la primavera el confinament va arribar a ser domiciliari–, deu dies més de restriccions severes que, un cop més, colpegen l’esport sense cap intent...
Hi ha dies que els davanters del Barça semblen el servei de repartiment de vacunes del departament de Salut. Cap a lloc.
A veure si el ministre s’espavila a fer arribar les vacunes als seus potencials votants abans que sigui massa tard per a molts d’ells.
La lesió de Coutinho és un drama pel jugador però potser això obre els ulls a Koeman i aposta per Riqui Puig.
La portada de l’edició en paper de demà, la primera del 2021, la protagonitza Aina Cid, escollida millor esportista catalana 2020. Cid (1994), en plenitud competitiva, no només està al màxim nivell...
L’últim editorial de l’any sol passar balanç dels darrers dotze mesos. Avui no cal, perquè tenim aquest 2020 tan present, tan inoculat en l’estat d’ànim de cadascun i en la realitat social...
En les últimes campanades vaig menjar onze raïms. Em van mirar amb ulls acusadors però em vaig defensar: “tranquils, tot anirà bé”.
La imprevisibilitat forma part de l’encant de l’esport, també del d’alta competició. I encara que aquesta vegada la víctima hagi estat el Barça en la final de la Lliga de Campions d’handbol,...
Les decepcions del Barça ja comencen a ser una pandèmia. Arribats a aquest punt jo donaria la culpa al govern i em quedaria tan ample.
Tito Vilanova se’n va anar jove, massa jove, tan refotudament jove que no va tenir més que una oportunitat de deixar un llegat per a la posteritat. Però quin llegat... La lliga 2012/13, la lliga dels...
Molta campanya i molts milions cap aquí i cap allà però heus aquí un senyor que pot guanyar dues Champions en poques setmanes...
Pàgina 117 de 300
