Hi ha coincidència. El president, Josep Maria Bartomeu, està content perquè el grup de futbolistes que conforma el vestidor del primer equip és completíssim. Els dos executius de l'àrea, Albert Soler i Robert Fernández, van exhibir ahir en roda de premsa la màxima de les felicitats. I Luis Enrique, en fi, és l'home més cofoi de la Terra. Té tot el que ha volgut i més. Nolito no ha vingut, però ha estat recompensat. Molt recompensat. El tècnic asturià s'ha mullat cada vegada que ha calgut anunciant la seva satisfacció per una plantilla de jugadors gairebé de somni. Diu que disposa de la millor plantilla que ha tingut mai. Ni la del triplet del seu primer any ni la del pòquer de l'exercici passat. Espectacular.

I l'afició? Pletòrica. I com ha d'estar? Acostumada al bon caviar, entesa en la matèria i animada per les paraules del seu president, del seu cap de l'àrea d'esports professionals, del seu secretari tècnic i del seu entrenador. El seguidor del Barcelona està extraordinàriament animat després de veure com l'equip esclafava el Sevilla en la supercopa d'Espanya, golejava el Betis en la primera jornada de la lliga i superava l'Athletic amb solvència en la sempre complicada sortida a San Mamés. No hi ha dubte: Jasper Cillessen, Samuel Umtiti, Lucas Digne, André Gomes, Denis Suárez i Paco Alcácer són bons jugadors, joves, amb fam i il·lusionats al davant d'un repte majúscul. És veritat que hi ha hagut dues baixes de dos jugadors titulars, Claudio Bravo i Dani Alves, però la sensació general és que la vida seguirà sent meravellosa sense ells.

En definitiva, la plantilla de les plantilles. Panorama idíl·lic per a la temporada 2016/17. Títols a la vista. Dels quatre a tir ja en tenen un al sac. Tot va sobre rodes.

Tres consideracions per acabar: primera i principal, que Messi no prengui mal ni agafi la grip. Els fitxatges són fantàstics, però l'argentí, motivat, és una benedicció divina. Segueix sent el pal de paller de l'equip. Perdó, del club. Segona, hi ha sectors del barcelonisme que dubten de la sostenibilitat del nou model de l'entitat. És fàcil qüestionar el de Florentino Pérez, però, amb tots els respectes, no sembla gaire diferent de l'actual blaugrana. I tercera i última, al final la fórmula Jordi Mestre (vicepresident blaugrana) s'ha imposat: “No podem ser un club com l'Athletic, que juga amb gent de casa i que guanya una copa de tant en tant.” És clar que no. La història recent ho demostra. Doncs res, amb gent de fora i d'esquena al planter. Això sí, de cara a la galeria, sempre amb la Masia al poder!