Cada any, per aquestes dates, la primera de les grans polèmiques esportives té relació amb la plantilla. A qui fitxes, a qui deixes anar, qui es queda, qui cedeixen i a quins equips... La polèmica, aquest final d'agost, s'ha centrat molt en l'estrany episodi relacionat amb Bravo, però em permetran que faça una pregunta impertinent: què passa amb la Masia?

El FC Barcelona és conegut arreu del món pel bon futbol, però la Masia n'és l'emblema clau. Tothom està d'acord en què el futbol de base del Barça ha estat la peça indispensable per fer del club blaugrana el model de referència al món. I, per això, sobta molt observar la seua desaparició. La seua pràctica desaparició. Sergi Roberto, i d'això ja en fa temps, ha estat el darrer jugador a pujar al primer equip. Què està passant?

De fet, el problema em sembla que és més greu i tot. No és que no puja ningú al primer equip, és que del juvenil al Barça B, o com es diga ara, tampoc no puja pràcticament ningú. I el Barça B fitxa jugadors de fora, treballadors a sou, per fer-los titulars d'un equip que durant unes dècades havia estat una fàbrica de somnis. Fa anys anar a veure el Barça B era anar a veure les futures figures del club. Què és ara mateix?

De tot plegat, però, el que em sorprèn més de tot és l'aparent apatia amb què aquest procés de destrucció del futbol de base blaugrana continua. Avui la Masia comença a semblar una d'aquestes bones escoles, com tantes hi ha al país, on s'educa bé els xiquets fins que són juvenils. I aleshores es busquen la vida ells mateixos. Qui ho critica això? Se senten veus, però no semblen afectar ni el projecte social ni el projecte esportiu del club. El president? L'entrenador? Un canvi de model d'aquesta dimensió, crec jo que hauria d'anar acompanyat d'un debat seriós i en profunditat. Però al final això és el Barça, no? Tampoc no esperarem ara que canvie tot...